Llepafils

Teatre | Familiar

informació obra


La comanyia per a adults Teatre al Detall ha ampliat el seu tipus de públic des que va néixer la seva primera filla. Aquesta peça neix de les bromes que li feien a ella perquè anés empassant-se les farinetes, expliquen divertits.

Companyia:
Teatre Al Detall
Autor:
Jordi Palet, Txell Botey
Intèrprets:
Xavi Idàñez, Txell Botey, titelles: Txell Botey
Composició musical:
Jordi Riera
Direcció:
Joan Maria Segura Bernadas
Coreografia:
Joan Maria Segura Bernadas
Escenografia:
Fortià Coromina
Vestuari:
Víctor Peralta
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Producció:
Teatre al Detall
Sinopsi:

Titelles, teatre, un humor intel·ligent, molta música i tones d’imaginació. Tot ho trobareu en la història de dos cuiners que tenen una feina ben difícil: fer menjar un nen llepafils.

Hi ha nens difícils a l’hora de menjar, però el cas d’en Lluïset és ben extrem: només vol patates fregides. Però, és clar, així no es pot viure, i els seus cuiners particulars, en Llòfia i l’Olívia, ho tindran difícil per fer-lo esmorzar, dinar i sopar com cal. Per sort, no els falten ganes, energia ni imaginació, i entre olles i paelles li aniran cuinant un munt d’àpats amb ingredients com la música, el joc, les tècniques més pallasses i el bon humor. Si no rieu mentre veieu l’espectacle és perquè esteu massa ocupats llepant-vos els dits.

Espectacle recomanat a partir dels 3 anys

Crítica: Llepafils

30/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Llepafils té èxit garantit perquè surt del que és habitual en els espectacles que s'adrecen als primers espectadors, i sobretot perquè té un acabat que connecta de seguida amb els espectadors més petits perquè els interpel·la en el seu subconscient més lliure i rebel, però que progressivament va arrossegant també els d'edats més avançades fins a arribar a captivar els espectadors veterans. És, doncs, un espectacle transfronterer, de contingut i d'edat.

Tot passa en una cuina, molt ben ambientada pel que fa a l'escenografia. Estem en una casa bona, de les que, amb la crisi, ja gairebé no en queden, on una parella de cuiners —de fet, una cuinera i un marmitó— tenen l'encàrrec de preparar els àpats de la criatura de la casa, un nen malcriat —Lluïset, representat per un titella gegant— que només es deleix per menjar bosses de patates fregides i que rebutja qualsevol dels bons plats que li preparen Olívia, la cuinera, i Llòfia, el marmitó.