Llibert

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
ESCENA 25
Itineraris recomana
Autoria:
Gemma Brió
Direcció:
Norbert Martínez
Intèrprets:
Gemma Brió, Tàtels Pérez, Mürfila
Interpretació musical:
Mürfila
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Bàrbara Glaenzel
So:
Ramón Ciercoles
Producció:
Marta Fluvià
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Una mare relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passen, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare convoca per necessitat dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat. Un relat que parteix d’una memòria que a vegades es trenca, i a vegades s’inventa a si mateixa, que barreja realitat i ficció, que vola cap a la fantasia i que toca de peus a terra. Des d’una visió molt personal, LLIBERT t’arrossega com una tromba d’aigua i et deixa, finalment, el solatge d’uns fets particulars que tenen valor universal. Un còctel d’humor i tragèdia que t’atrapa fins al final.

Crítica: Llibert

29/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Mireia Izard

Catarsi, segons el DIEC, "Purificació alliberadora de les emocions primàries, com ara la culpa o la por, mitjançant la contemplació d’una obra, d’una tragèdia." 

A l'antiga Grècia creien que aquest era un dels objectius primordials del teatre, emocionar fins a tal punt que ens netegéssim emocionalment, que transcendíssim a un altre nivell. 

Amb els anys, ens hem anat allunyant del cànon de la tragèdia clàssica però, tot i així, cada vegada que ens hem assegut a una platea hem continuat esperant aixecar-nos-en renovats. (...)  Per sort, l'esperança és l'últim que es perd i, de tant en tant, hi ha escenaris on passen meravelles. "Llibert", a l'Almeria teatre de Barcelona, n'és una.

L'actriu i ara dramaturga Gemma Brió i la seva parella, Norbert Martínez, fa dos anys van perdre un fill que només tenia dues setmanes de vida. Aquesta vivència, que a molts altres ens hauria deixat enfonsats, ells l'han convertida en una obra sincera, honesta i valenta. Gairebé m'atreviria a dir que no és teatre, va molt més enllà. 

Amb la Gemma en escena acompanyada de l'actriu Tàtels Pérez i la cantant Mürfila, vivim aquests quinze dies de muntanya russa emocional. Sense concessions, amb una confiança tan absoluta que és crua però, a la vegada, sense posar el dit a la llaga, ens expliquen una història d'amor intensa i plena de fe en la vida. Sí, encara que sembli contradictori, "Llibert" és una història d'amor i de vida.

(...)

"Llibert", doncs, no és teatre, és la confessió d'un amic a cau d'orella, són kleenex passant de mà en mà a la platea, és un dolor al pit fort i intens al final, que sembla que no puguis aguantar. "Llibert" és, finalment, catarsi pels qui fan i pels qui miren. No us la perdeu, perquè de meravelles n'hi ha poques a la vida.


L'enllaç a Youtube no està disponible.