L'onada

Teatre

informació obra


Autoria:
Ron Jones
Text:
Ignacio García May
Dramatúrgia:
Marc Montserrat Drukker
Direcció:
Marc Montserrat Drukker
Intèrprets:
Boris Cartes , Eduard Farelo, Malcom McCarthy , Marta Ossó , Alba Ribas , Andrea Ros , Martí Salvat , Joan Sureda , Jordi Royo (veu en off)
Traducció:
Cristina Genebat
Escenografia:
Jon Berrondo , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
María Araujo , Mireia Llatge (ajudant)
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
So:
Francisco Grande , Igor Pinto
Vídeo:
Xavier Bergés
Ajudantia de direcció:
Toni González Lillo
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

Torna un dels èxits de la temporada passada, la història de l'experiment que va portar a terme el jove i carismàtic professor Ron Jones a Califòrnia, als anys seixanta. La Guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes del Dr. Luther King són a totes les converses. Ron Jones és professor d’un institut i intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins, i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari. Ells accepten, primer a desgrat i després amb un entusiasme progressiu, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones…


Crítica: L'onada

04/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

L'actor Eduard Farelo, molt creïble, té un paper que evoluciona al ritme que l'experiment també evoluciona i que passa del tipus de professor afable, a qui tutegen els alumnes, bromista i admirat, al professor conductista, amb tics dictatorials, procliu a la violència i l'opressió, amb l'objectiu que el treball de camp o experiment pedagògic obtingui el millor resultat: el Poder de la Disciplina, el Poder de la Comunitat i el Poder de l'Acció, el triple lema que, acompanyat de símbols i gest de braç —que recorden qualsevol tipus de feixisme o fanatisme del bàndol que sigui— fa passar els alumnes des del que primer interpreten com si fos un joc a una seducció pel poder dels uns contra els altres, amb la idolatria per un líder, amb espionatge intern, acusacions falses o judicis d'expulsió d'algun dels membres del grup, amb una evidència de la fragilitat de la manipulació entre els col·lectius de joves en formació.