Loop

informació obra



Companyia:
Aracaladanza
Sinopsi:

Dansa dins de la dansa. És el que us trobareu en un espectacle per a públic familiar amb el qual una de les grans companyies de l’Estat espanyol ret homenatge als escenaris i a totes les persones i coses que hi ha al damunt.

L’any 2019, Aracaladanza presentava al Grec Festival de Barcelona Play, un espectacle amb una aposta clara per un vestuari acolorit i una música i una il·luminació especialment treballades, que se centrava en el món del joc. Loop, la proposta més recent de la companyia, comença, precisament, quan acaba la representació de Play. I és que els espectadors i les espectadores veuran l’escenari des d’una perspectiva insòlita, des del darrere, com si fossin a la part posterior. Grans aplaudiments. Tot s’ha acabat. O potser tot comença, perquè en aquest espectacle principi i final es toquen i formen una mena de loop etern. Assistirem als treballs de desmuntatge i veurem artistes i personal tècnic corrent amunt i avall fins a deixar l’escenari net. Només queda una ballarina sota un focus... I és que ella i els seus companys i companyes, però també el personal del teatre, els focus, les bambolines, el terra de linòleum, els ventiladors i tot el seguit de material que s’utilitza habitualment en una posada en escena, són el tema d’aquest espectacle, tota una declaració d’amor pels escenaris i per aquella màgia que converteix un espai buit en qualsevol cosa que públic, artistes i creadors de tota mena vulguin imaginar.

És la nova proposta d’una companyia nascuda a Madrid l’any 1995, dirigida pel coreògraf Enrique Cabrera. Aracaladanza ha esdevingut un referent de les arts escèniques a l’Estat i ha obtingut nombrosos premis FETEN (Feria Europea de Teatro para Niños y Niñas de Gijón), diversos premis Max i el reconeixement unànime del públic i la crítica. Té una trajectòria internacional que l’ha portada per Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, i crea espectacles basats en històries senzilles i en els quals fa anar fins a nous territoris la imaginació dels espectadors i espectadores més joves, però també del públic adult, utilitzant el moviment, la llum, el vestuari i la música. Els vam veure al Grec el 2016 presentant l’espectacle Vuelos, inspirat en el món de Leonardo da Vinci, i el 2019, amb l’esmentada Play.

Crítica: Loop

17/07/2022

Energia, humor, aire fresc

per Jordi Bordes

Aracaladanza és una de les companyies de teatre (i dansa) familiar que marca el camí. Més que signar adaptacions de contes o de pretendre ser didàctic amb els seus relats a l'escena, prefereixen compartir els seus viatges per la imaginació. La curiositat sempre és fresca i agraeix la música i els moviments amplis, un vestuari que sembli de somni i un to positiu de tots els ballarins que projecten les seves ganes de ballar a la platea. En aquesta peça, han abandonat la manipulació d'objectes. Ara, el joc és amb les teles, amb els colors, amb els elements que ronden cada cop que es desmunta l'escenari. Si La Veronal ha signat un brillant Opening night (que ha reposat aquests dies al Grec, precisament) o La Cubana va fer un espectacle per la peripècia d'una companyia de revista de bolos per festa major (Cómeme el coco, negro), Aracaladanza també fa el seu particular homenatge als tècnics i tramoies que ajuden a què la funció pugui rodar arreu.

La companyia ja ha tingut més d'una generació de ballarins des que van estrenar a mitjans des anys 90. A Barcelona, la programació del Mercat de les Flors els ha acollit amb una pila de muntatges, com ara: Pequeños paraisos, Nubes, Constelaciones, Vuelos o Play). Aquest Loop retorna a un món fantàstic, fresc, que contagia alegria i empatia per la vena. Hi ha una certa connexió amb Maña, de Manolo Alcántara, per allò que tant grans i petits queden atrapats per un joc escènic.

La presència dels tècnics (reals) a l'escenari, desconcentra el focus del moviment però, el trepidant joc de desmuntar i guardar és quasi hipnòtic. En el quadre que proposa Aracaladanza, darrere del desmuntatge hi continua havent la idea de joc; com si els follets del teatre no desapareguessin de l'escena, encara que ja no hi hagi públic que els observi. (Antigament, les companyires de teatre després de les funcions preparaven el proper espectacle: l'havien de dur mig fet per si el títol programat flaquejava a taquilla). En aquest joc hi ha una meravella de gags fets amb una mena de tatamis, amb una bambalina baixada fins a 70 centímetres del terra (que nomes ensenya cames), amb una cortina aparentment embolicada que desplaça l'acció al prosceni i es duplica amb un suggerent joc d'ombres. Les ganes de festa dels artistes, pletòrics després d'un bon bolo, s'acaba en qualsevol racó ballant en una disco. No tenen manies per la música que soni ni, sobretot, per la seva dimensió. La dansa com la cultura, es pot desplegar en una boca d'escenari de 10 metres o en un ascensor. El que compta són les ganes de compartir-ho. I això, Aracaladanza, gat vell i respectat a tot l'Estat espanyol, sap que és el trumfo de tots els seus muntatges. A Loop, es produeix aquell celebrat miracle en què una imatge sedueix poderosament tant fills com pares i nets, per ingenu que sigui. Hi ha res més preciós?