Papers, papers i més papers. Tants que ens engoleixin, sota els quals quedem sepultats, enterrats, desapareguts. Papers que acaben convertits en armes capaces de destruir-nos, d'acabar amb les nostres esperances, amb els nostres desitjos, amb els nostres anhels, amb els nostres amors... Papers que es diuen i es desdiuen, que ens dibuixen i ens desdibuixen. Tants papers que sembla que mai els podrem aconseguir. Tants papers que acaben construint una tanca, una cel·la, una presó, de la qual sembla que mai podrem sortir.
Un home, al Líban, ha d'aconseguir papers i més papers per poder deixar el país. Per poder retrobar-se amb el seu amor. Per poder construir una vida. I per poder escriure el seu destí.
Los papeles és l'espectacle amb el qual Anthony Kmeid ha retratat la realitat que viuen molts al Líban quan volen aconseguir els permisos necessaris per poder sortir del país. Ell volia aconseguir-los per poder viure amb normalitat un amor que allà està prohibit, l'amor a un altre home. I per poder fer realitat el seu anhel va haver de lluitar per trobar tots els papers que la burocràcia li va demanar, papers que semblava impossible que pogués reunir, papers que semblaven contradir-se i desdir-se...
Anthony Kmeid els va aconseguir reunir i no va deixar que l'engolissin. Van ser el seu trampolí per deslliurar-se de la presó en què s'havia convertit el seu país i per poder emprendre un viatge que, finalment, l'ha portat fins a Barcelona, on ha creat aquest espectacle en el qual conviuen disciplines com la dansa, el teatre físic, el text i la videocreació.
Encara no hi ha crítiques publicades