La contemporaneïtat assota els més vulnerables, margina els inadaptats que es debaten entre la rebel·lió i la docilitat. Sorgeix la necessitat de l’altre, l’empatia, l’amor com a recurs urgent. La peça proposa un estat de resistència; com gossos que es troben, que comparteixen alegria i dolor, que cauen i s’aixequen, que ballen, que es rebel·len a través de l’amor, per trobar el sentit de les seves vides. Una dansa passional que troba el seu sentit més pur en la repetició i la catarsi: ballar fins a l’extenuació, buixir fins al darrer alè, viure fins al defalliment.
Encara no hi ha crítiques publicades