Resum antològic de 25
anys als escenaris, mitjançant 25 de les seves il.lusions més emblemàtiques. Una
posta en escena impecable, grans aparells, espectaculars jocs de llums,
aparicions i desaparicions (una nena del públic va desaparèixer durant una
estona desprès d´un truc que no va sortir com s´esperava), màgia de prop, màgia
participativa, màgia endevinalla, ensurts, coreografies, canvis continuus de
vestuari i tot amanit amb l´estil personal, inconfusible, elegant, descarat, sensual,
irònic i irresistible de Josep María
Lari (Barcelona, 1973), el Mag Lari,
en la plenitut del seu art a l´escenari. Ja quan entra el públic, la cara del
Mag Lari els observa, projectada ocupant de forma espectacular tot el lateral de
l´escenari i a tota altura. Primer mirant-nos fixament i de forma quasi
imperceptible al principi prenent sotils moviments, seies, llavis, ulls…Certament
espectacular.
L´espectacle no perd
en cap moment el ritme i es desenvolupa de forma trepidant, alternant grans
jocs d´escenari amb baixades al pati de butaques pel bis a bis amb els
espectadors. Com sempre una cuidada banda sonora on també hi tenen cabuda èxits
populars de Mocedades, Raphael i d´altres cantants que marquen una època. En
escena els seus magnífics cinc dinàmics ajudants-ballerins.
Un espectacle
imprescindible per tots-totes els amants de la màgia, els seguidors del Mag
Lari i per a tots-totes els que encara no el coneguin.
Temps
era temps
Just tenia 20 anys
quan va actuar per primera vegada a un Hospital a La Garriga. Era el mític any
1992 i va cobrar les seves primeres 5000 pessetes com a professional. Era un
jove il.lusionista, ple d´il.lusions i somnis, però encara força tímid. Va
formar parella amb una amiga de joventut que volia ser actriu. Eren Mag Lari i Secundina. Ell llargarut,
seriós i elegant, ella baixeta, vulgar i eixerida. El 1994 varen debutar a la
sala Llantiol, el mes d´agost, el que no vol ningú per que la major part del
públic està de vacances. Però van agradar i van seguir durant més mesos. Allí
va conéixer al seu admirat Juan Tamariz,
el Mestre dels mestres. Entre cortines observava al presentador, el showman Joan Gimeno i anava prenent notes del seu
saber fer tan personal i d´aquell estil atrevit i “gamberro” en que es dirigia al
públic. Anava naixent el seu personatge. Meritxell
Huertas (Secundina), va rebre l´oferiment d´entrar a La Cubana i Lari va
continuar la seva carrera en solitari. Per aquestes dates ja tenia configurat
el personatge, aquest Mag Lari, que
en els seus inicis era més tivat i malcarat i que amb el temps s´anat
suavitzant, fins l´entranyable personatge que coneixem ara. El 1997 va estrenar
Magic 70. Des de llavors ha creat dotze
espectacles, ha fet més de 15.000 actuacions i ha arribat a més d´un mil.lió
d´espectadors, ha rebut molts i prestigiosos premis, constants actuacions
televisives, el record d´espectadors a un espectacle de màgia en una sola nit
al Teatre Tívoli, viatges a França-Portugal-Alemanya- Suissa i Japó i el
reconeixement de varies generacions que han crescut amb la seva màgia i
sentint-lo com un més de la família, quelcom que sols aconsegueixen els artistes
més privilegiats.
Text: ferranbaile@gmail.com
