Mag Lari: 25 il·lusions

Familiar

informació obra


Direcció:
Josep Maria Lari
Intèrprets:
Roger Molist, Juan Carballido , Josep Ramon , Albert Obach, Estanis Farré, Mag Lari
Coreografia:
Roger Molist
Escenografia:
Josep Maria Lari
Il·luminació:
Oriol Rufach
Composició musical:
Marcel Botella (Bcntracks)
Vestuari:
Josep Massagué, Míriam Compte , Jordi Dalmau
Caracterització:
Toni Santos, Nil de Niló
Vídeo:
Daniel Pérez, Apm
Producció:
Focus, Solucions Camiral
Companyia:
Anemisko
Autoria:
Josep Maria de Sagarra
Sinopsi:

El Mag Lari fa 25 anys que va començar a fer màgia. I què millor que celebrar-ho amb un espectacle on reuneix els seus 25 números més emblemàtics.
25 anys d’il·lusions que han convertit aquell jovenet tímid, en un home que ha acomplert el seu somni: il·lusionar a tot tipus de públics i alhora poder viure de la il·lusió.
25 il·lusions és precisament això, un espectacle on hi haurà 25 il·lusions, en un intent de concentrar el bo i millor de tots aquests anys en un espectacle. 
Si normalment el Mag Lari fa uns dotze jocs de mans per espectacle, fer-ne 25 en una hora i mitja serà un repte trepidant que haurà de superar cada nit, i de manera màgica.
Per fer-ho possible hi haurà els ingredients perfectes: aparicions i desaparicions, prediccions impossibles, ballarins i partenaires, jocs de participació, projeccions, grans il·lusions, canvis de vestuaris, música irreverent, mil canvis de llum, efectes especials, i sobretot l'humor descarat del mag més xòuman que existeix. 
Un espectacle fet a base d'anys, funció a funció, perquè si alguna cosa ha fet en aquests 25 anys el Mag Lari, és fer bolos. Aquí en teniu el resum.
25 il·lusions, tota una vida dedicada a la màgia.

Crítica: Mag Lari: 25 il·lusions

20/12/2017

Aniversari sense autobombo

per Andreu Sotorra

El Mag Lari tanca una etapa... o un cicle. Una etapa que s'explica al llarg de 25 anys de trajectòria i que, per molt mag que un sigui, comença a fer respecte. L'espectacle «25 il·lusions», cap al tram final, marca aquesta intenció: les llufes de paper retallades amb què ha obsequiat els espectadors voluntaris sisplau per força o les que mostra com una icona, com si demanés disculpes als milers i milers d'espectadors que el mag ha tingut fins ara per si algú s'havia sentit molest per les seves bromes, la copa de xampany brindant amb cendres, les cametes i el decorat de l'escenari que s'abaixen com si darrere les moguessin quatre menestrals amb gorra estirant les gruixudes cordes de corriolla des de dins...

Sí, s'acaba una etapa, un cicle. I el mateix Mag Lari no ho amaga. Vol reconvertir la seva capacitat de barrejar màgia i espectacle teatral —també amb la paraula irònica com fa ell— en un art de la màgia més modern i contemporani, diu. I això és el que sorprèn perquè l'espectacularitat i la singularitat amb què el Mag Lari ha captivat els espectadors en directe o a la televisió no crec que s'hagin plantejat en cap moment que faci una màgia «caducada en el temps».

L'actual «25 il·lusions» continua mantenint l'espectacularitat d'altres propostes seves dels últims anys, com «Splenda» o «Ozom», amb la particularitat que en aquest cas, les «25 il·lusions» són 25 números de petita o gran màgia, una quinzena dels quals es recuperen del seu repertori i una desena són nous de trinca. S'acompanya de cinc ballarins que li fan també d'ajudants per moure el gran maquinari i manté la capacitat suggerent de la banda sonora i els efectes de llum i so que marquen el ritme dels 90 minuts que continuen sorprenent els veterans espectadors que ja se'ls saben de memòria i guanyen nous espectadors i —nova línia del mag— embadaleixen els més petits perquè tant el llenguatge que utilitza com l'esplendor de la coreografia i l'escenografia i, sobretot, la màgia de cada truc, deixen espai lliure per a la fantasia, la imaginació i el misteri que esclata quan encara es pot pensar que tot és possible, amb truc o sense truc.

Quan un artista fa un espectacle i es presenta com un antologia del que ha fet tota la vida corre el perill de caure en la nostàlgia. El Mag Lari supera aquest perill perquè tant els números nous com la revisió dels antics es presenten com si formessin part d'un nou espectacle. L'única concessió nostàlgica és el vídeo que recorda els seus inicis al Llantiol, algunes cares amb les que ha compartit escenari i el seu pas per alguns platós de televisió amb presentadors que hi eren i d'altres que encara hi són. Però, en canvi, prescindeix de l'autobombo i evita guanyar-se espectadors amb xifres que enlluernarien tothom sense necessitat de vestuari de lluentons: més de 15.000 funcions, tant aquí com en escenaris internacionals; 2.500 funcions en gira; més d'un milió d'espectadors... Si els mags tradicionals es treien conills del barret, el Mag Lari sembla que, del barret, en tregui espectadors. I no li cal dir la paraula màgica «abracadabra» ni valdre's de copets amb la vareta màgica. (...)