Magical History Club

Teatre

informació obra


Direcció:
Marc Crehuet
Producció:
Minoria Absoluta
Intèrprets:
Betsy Túrnez, Queco Novell, Alain Hernández, Mireia Portas, Lluís Villanueva
Sinopsi:

El gran físic Stephen Hawking, famós entre altres coses per les seves teories sobre els viatges en el temps ha aconseguit obrir un forat de cuc en la quarta dimensió que permet viatjar al passat. Així, Hawking es desplaça pel temps emportant-se a diferents personalitats del passat que creu que poden aportar llum a la història de la humanitat. Minoria Absoluta s’ha assabentat de l’experiment que està duent a terme Hawking i ha “fitxat” a alguns dels personatges històrics per un espectacle de monòlegs: el Magical History Club. Aquests curiosos monologuistes, que ja porten un temps vivint entre nosaltres, reflexionaran en clau d’humor sobre el nostre present des de la seva actitud històrica.

Crítica: Magical History Club

18/03/2014

L'emperador va nu, algú ho havia de dir.

per Jordi Bordes

L'emperador va nu, algú ho havia de dir. A vegades toca fer el paper ingrat d'advertir que, tot i les bones intencions, l'espectacle no arribat a port. Aquest s'enfonsa sol. No necessita ni una mínima tempesta. Naufraga quan decideixen treure punta a cinc personatges històrics invocats per Stephen Hawkins: Maria Magdalena (l'"ex" del Chus, fill de Déu), Adolf Hitler, Mathama Gandhi, Cleopatra i Sigmund Freud. Del monòleg es va derivant a una petita trama de camerino: tots estan farts de l'autoritarisme de Hitler però ningú s'atreveix a enfrontar-s'hi. Finalment, és Sigmund Freud (Samsung, Simpson, Sunsilk, segons qui el nomeni del camerino) el que s'atreveix a fer-li una sessió de franc. 

Del despropòsit se salva Novell en aquest paper (que té una punta dramàtica, però es tira feliçment per la borda) o Lluís Villanueva (un Gandhi pacifista d'unes pauses ben trobades i una emprenyada final graciosa, amb regust a Joan Pera). Cleopatra (Mireia Portas) és divertida tot i que sigui gens creïble la seva incapacitat a fer res més que omplir un carro del super de llet per fer-se un bany. Maria Magdalena (Betsy Túrnez), oportunista, és la que tira més cap a la Comedy. Cal sumar-hi un esforçat espontani tímid que treu or del seu paper. 

No és nou fer caricatura del poder (Bilderberg Club Cabaret, per exemple). Treure suc dels històrics també és recurrent: John Malkovich ja va voler relacionar Dalí i Freud a Barcelona o, anys més tard partint de Tabucchi, també ho faria Pep Tosar, en una de les seves creacions entre el somni i la realitat). Però els papers de  Magical History Club no tenen textura de res. Són prims i simples com un paper de fumar. Costa, per moments, que facin gràcia, i queden a un pas del patetisme. Sona a festival de comiat de temporada: molt divertit pels "compis" però que genera un punt de vergonya a les persones externes de l'empresa. Ja és això: l'emperador va nu, algú ho havia de dir.