Masacrade. Marcel et ses drôles de femmes

Circ

informació obra


Sinopsi:

Masacrade són 45 minuts d’espectacle per a tots els públics, set actes de trapezi mini-volant, una veu en off, tres intèrprets, un matalasset inflable, vint-i-cinc vestuaris i un regidor piròman. Masacrade és abans de tot una lluita entre l’absurd i la lògica. O com trobar un sentit a la mort per a donar-li un a la vida. O encara, com trobar sentit a la vida entrenant-se a morir abans de morir... Són 7 actes de trapezi mini-volant. No són les 7 vides del gat però si les 7 morts. Serà el 7 el número de la sort? En un viatge èpic pels contrasentits de la vida, Masacrade passa les delicioses pàgines de la mort. La que colpeja, la que temem, la que ens agradaria triar, la que afrontem amb gràcia o amb la qual ensopeguem estúpidament, la que inevitablement ens aconseguirà ... la mort. I triar la seva mort no és cosa còmoda, còmode seriosa morir després de la seva pròpia defunció.

Durant aquesta fatídica cerimònia, els nostres protagonistes, guiats per una veu en off, interrogaran tot allò sense què el traspàs al mes allà no tindria substància, tot allò sense què la tomba només seria la simple llar del no-res, perquè sense ella no hi ha existència... ni vida.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Masacrade. Marcel et ses drôles de femmes

12/05/2024

Deliri i proesa acrobàtica

per Jordi Bordes

La companyia Marcel et ses drôles de femmes proposa una barreja explosiva. El seu exercici de trapezi minivolant elabora un guió dramatúrgic insòlit per vestir un exercici de destresa acrobàtica que s'atreveix a incloure-hi sorolloses i inesperades patacades d'alçada. La producció procura fer un apropament al retorn de Marcel Vidal als escenaris catalans, en què hi ha presentat treballs anteriors com Miss Dolly o Daral Shaga, o la codirecció de Sopa i el que el vent no s'emportà (Circ d'hivern 2020).

Des del quadre final de Hamlet a la conversa entre la lògica i la doble realitat (en realitat, una d'elles era només l'absurd). Elegància en el salt i, puntualment estudiades patacades en l'estructura i al matalàs. Intèrprets amb rèplica que incorporaven el català per fer més fluid el seu desvarieig insòlit. En aquest sentit, cal celebrar l'esforç de traduir alguns passatges al català (dles intèrprets franceses per fer més àgil la compensió al públic del Trapezi.

El problema de tanta purpurina és que no justifica prou les acrobàcies i que, fins i tot, les pot menystenir. La reflexió sobre la mort és necessària, però queda estranya pel marc cafre en el qual l'han pintat. No és el mateix Mort de Riure que Maiurta (i citem dos espectacles de la mateixa companyia expressament).