Mass-Bloom Explorations

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Una intèrpret i milers de cucs conviuen en una cúpula de plàstic transparent. Hi ha tot de retalls de porexpan al terra. Gràcies a un bacteri intestinal els cucs poden digerir el porexpan i utilitzar-lo com a aliment. El soroll dels cucs rosegant el porexpan s'amplifica gràcies a la cúpula. L'espai té una atmosfera estranyament meditativa. El públic té llicència per explorar, tocar, olorar o tan sols contemplar. Mentrestant una veu ens parla de les particularitats d'un hàbitat on es dissolen els límits entre humans i insectes, passat i futur. Les espectadores i espectadors podran romandre a l'exterior o bé entrar dins la cúpula i apropar-se a l'intèrpret, participant d'aquesta relació entre cucs i éssers humans.

Recoil Performance Group és una companyia fundada i dirigida per la coreògrafa Tina Tarpgaard. Ha estat guardonada amb el premi nacional danès d'arts escèniques (Premi Reumert) en la modalitat de dansa per Frost (2010) i Living room (2012). Les seves propostes se solen centrar en universos de caire sensorial i coreografies articulades al voltant d'una relació específica amb certs elements escenogràfics. Les interaccions entre l'intèrpret i els elements escenogràfics són un motiu d'interès constant, sovint amb el desig de descentralitzar l'ésser humà de l'espai escènic. Durant els últims anys s'han dedicat a investigar nous formats i a generar trobades entre humans i no-humans, creant situacions per reflexionar sobre les nostres relacions i el nostre lloc a l'ecosistema.

 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mass-Bloom Explorations

17/04/2022

Exposar-se a l'abisme

per Jordi Bordes

La Natura respon per intuïció, per supervivència. Va ser Darwin que va fer veure que la resistència d’una espècie depenia de la seva capacitat d’adapar-se al medi. La humanitat s’ha pensat que, a través de la tecnologia, pot dominar les lleis de la Terra però l’univers segueix girant i els insectes (veritables venecedors en supervivència) pateixen ràtzies pels plaguicides però resisteixen i s’hi adapten.

Una persona és tant viva com qualsevol microorganisme. Té la consciencia per adonar-se’n, i això la carrega de responsabilitat. Per això, la instal·lació de Bloom exploration a l’Espai Cràter és entrar en la boca del llop. Perquè els cucs amb els que conviu durant hores i els dóna de menjar fragments de porexpan, són cegues, capaces d’empassar-se tot sense ser concient si s’empasa una companya. Com un Demèter tràgic. I estar-shi durant hores posa en perill la ballarina que mira de connectar-hi, de participar d’un quadre Renaixentista, d’extrems, encara que parteixi d’una estètica minimalista.