Medea. Emma Vilarasau

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Roger Coma , Joan Sureda, Emma Vilarasau
Adaptació:
Lluís Pasqual, Alberto Conejero
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Pascal Mérat
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Carles Tamayo
Ajudantia de direcció:
Leo Castaldi
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

Medea i Bérénice. Dues dones, dues estrangeres. Quan el destí les converteix en desarrelades, només els queda el dret de patir o de desencadenar la tragèdia. Dues opcions, dos clàssics per al nostre present convuls.

Alejandro Andújar, finalista a espai escènic dels Premis de la Crítica 2018

Pascal Mérat, finalista a il·luminació als Premis de la Crítica 2018

Carles Tamayo, finalista a eines digitals als Premis de la Crítica 2018


Crítica: Medea. Emma Vilarasau

13/04/2018

Potser el millor de la Vilarasau; potser el millor de Lluís Pasqual

per Pep Vila

PASQUAL?

No volem ser categòrics, pero podriem ser.ho. Si més, no a l'altura dels seus millors treballs. Medea s'escriu amb la "i": '"impactant", "imponent", "impressionant..." no s'acaben els adjectius per aquesta Medea, i no solament per l.actuacio d'Emma Vilarasau, sino pel conjut de l'obra, escenografia i semblances amb l'actualitat
Tot plegat Medea ,casada amb Jasó (Roger Coma), és menyspreuada i desterrada injustament per Creont (Andreu Benito). Aleshores serà una dona que prengui decisions greus a partir de la injustícia i el dolor que paulatinament es transforma en ira.

Medea enganxa des del primer minut amb una seqüència impactant "made in Lluís Pasqual" qui dirigeix amb equil.libri i saviesa una peça que de nou convida a la reflexio: la irracionalitat del mon en què vivim actualment causa dolor però també és fàcil que pugui desencadenar conseqüencies fatals per part dels agredits. Atenció a l'esceografía, sembla que no diguis res però ho diu tot