Mesura per mesura

No importa que els actors siguin russos, francesos i britànics quan Declan Donnellan entra en acció. En el gairebé quart de segle que porta al costat de Nick Ormerod al capdavant de la Cheek by Jowl ha fet d'aquesta companyia un referent internacional. Ho ha tornat a demostrar al Girona, on s'ha desencadenat la màgia teatral amb la seva versió de 'Mesura per mesura', de Shakespeare. Ha estat una altra lliçó més de senzillesa estructural, de ritme recolzat per la valsera música i d'equilibri amb seqüències de fulgurant i precís calat escènic. No necessita molt el director britànic per aconseguir que arribem al moll de la qüestió. El muntatge d'aquest 'thriller' i alhora aclaparador conte moral sobre l'omnipresent corrupció del poder i la imposició de les seves hipòcrites regles ètiques, compta amb 13 aplicats actors del Teatre Pushkin de Moscou, que desenvolupen sobretot la força del seu potencial expressiu. Les coordinades coreografies i l'eloqüència dels gestos units als de la dicció de la paraula reforcen les accions que es desenvolupen en un marc escènic amb cinc cubs vermells. En el seu interior, i a manera de flaixos, es desenvolupen escenes que il·lustren moments significatius d'una narració en la qual la manipulació de la fe  religiosa, la justícia, la repressió sexual i la mort sobrevolen constantment. Els gestos de complicitat a la corrupció de la Rússia són evidents però sense que es pugui dir que el pes d'aquesta idea sigui prou rellevant com perquè els paràmetres del muntatge no siguin aplicables a la situació de qualsevol païs, fins i tot per raons òbvies el nostre. És difícil fer distincions entre els intèrprets perquè tots, per petit que sigui el seu paper, el serveixen de forma exemplar. Magnífic aquest Angelo d'Andrei Kuzichev, donant vida al personatge que exerceix sempre a la seva conveniència un exercici del poder i la moral que li ha estat delegat pel duc de Viena durant la seva absència, encara que aquest ocult en un personatge de frare observarà com tot es corromp. Anna Khaliluna és la lluminosa novícia Isabella, que exhibeix la supèrbia evolució d'un paper que va de la innocència a l'astúcia per aconseguir salvar el seu germà Claudi condenat a la pena de mort per lascívia. Angelo està dispossat a cancelar-la si l’esmentada Isabella s’en va al llit amb ell. Commovedora l'escena de Claudi suplicant el perdó de la seva pena tocant el violoncel. Són simples detalls d'una producció pletòrica de visuals metàfores i que funciona amb la precisió d'un rellotge.

Partim de la base que 'Masura per mesura' no és, ni de lluny, un Shakespeare dels més brillants. Per oposició al patetisme universal dels personatges dramàtics més coneguts, les situacions i la moral de la peça presenten coordenades més simplistes, pulsions i heroïcitats més planeres. Aplicant tisora generosa, Declan Donnellan ja s'apunta el primer punt a favor en aquesta adaptació del text en col·laboració amb la companyia del Teatre Puixkin de Moscou. La versió va a l'essència del conflicte, a les escenes cabdals que sustenten la trama. Les idees desfasades sobre honor i puresa es compensen en la digestió per una subtil actualització contextual que, sense alterar la trama, ens transporta a la Rússia més actual. La reflexió sobre la fàcil corruptibilitat dels governs i de les persones que ostenten el poder resulta aquí adient. Les comparacions de present volen soles, per més que el director no en vulgui parlar en les entrevistes. Fins aquí tot normal, clar manca referir-se a l'excel·lent treball de direcció, d'una fastuositat de recursos impagable: dinàmica, àgil, esquemàtica i elegant. Amb compassats moviments corals de la companyia Donnellan executa un teló d'actors que en les seves anades i tornades fa transformar espais i capgirar emocions. La troupe assumeix el repte amb nota, posant damunt la taula virtuts precises, quasi de companyia de dansa. Grans moments de teatre, sense estridències ni elements superflus, tot al seu lloc.

Shakespeare aventura a "Mesura per mesura" que cal ser d'una certa aleació per poder governar. que una persona honesta i sàvia es deforma pel pes de l'ambició, de la impunitat del poder. Per això, l'obra que es mou sota les pulsions de la lascívia sense explotar-ne les escenes explícites pràcticament, és un flagell als governants en general. La posada en escena de Declan Donellan és molt tova, sense trepitjar fort ni voler imposar cap sanció o pena als personatges. La jove companyia russa es mou com una unitat per anar construint l'espai, la temperatura les tensions que originin l'arrencada. Una persona davant d'un grup, pot ser amenaça o bé emblema. Sense paraules, només amb el moviment aquesta primera coproducció russa dels de Cheek by Jowl ja posiciona quina és la relacio entre l'individu i la comunitat. L'espai és, sí, l'altre gran aliat. Perquè se serveix un lloc abstracte, només equipats per tres cubs i una il·luminació que juga amb la intensittat id'unes làmpades exteses per tot l'escenari. tots els elements dónen oportunitats de joc, de replantejar les escenes amb una mateixa coherència però un diferent recurs que doni una agilitat a la narració. Potser el problema és que el tema central de "Mesura per mesura", tot i que radical, s'explica amb poques rèpliques. i que els personatges es mouen a partir d'aquells impulsops. Hi ha interessants punts de moralitat (el bé passa per davant de la Vida del germà, si és necessari) i d'humanitat (la monja es planteja assumir un pecat per salvar una vida, també un fet lloable). Als actors, que es mouen magnèticament en conjunt i que van transformant els espais amb una coreografia molt suggerent, no són prou profunds en la interpretació més punyent i l'escena perd potència. Tot i això, un treball que destil·la inteligència i prou sensibilitat per a un conte àgilment explicat.