Mobilus

informació obra



Coreografia:
Laia Santanach, Olga Lladó, Eugenia Morales
Direcció:
Teia Moner
Ajudant de direcció:
Miquel Espinosa
Intèrprets:
Cristina Bertran, Helena Rodríguez, Gerald Sommier, Mireia Plana
So:
Miquel Espinosa
Il·luminació:
Eugenia Morales
Escenografia:
David Palou, Teia Moner
Vestuari:
David Palou, Teia Moner
Producció:
Teia Moner SCCL
Sinopsi:

Espectacle de teatre visual per a tots públics amb màgia, dansa, titelles, ombres, llum negre i circ inspirat en l’obra de l'artista americà Alexander Calder. Una explosió creativa en moviment.

Crítica: Mobilus

30/11/2016

plasmació visual i escènica de l'univers d'un artista plàstic

per Josep Maria Viaplana

El segon espectacle de la Companyia Addaura, que com el primer, ha estat dirigit per Teia Moner, fa un homenatge a l'estètica i el món de l'escultor nord-americà Alexander Calder, un creador molt característic. Si un no ho sap, durant l'espectacle, i especialment quan apareixen els personatges 'animals', sobretot l'elefant, un té una sensació de dejavu, que finalment el remeten a botigues d'art o bé de records que hi ha arreu dels llocs turístics del món. I també als mòbils (no els de trucar, és clar), bàsicament decoratius i/o per a infants molt petits, donada la tendència de l'artista a pensar les seves obres 'en moviment'.

L'espectacle, sense paraules, consta de diverses escenes on ens proposen cadascun dels paisatges de Calder que han volgut portar a l'escena: impressionant el principi, amb una pantalla d'ombres que va movent-se per l'escenari i agafant diferents formes. També cal destacar la coreografia dels personatges que, a les fosques, tenen unes línies que recorren els seus cossos, i ens fan pensar en un moment de llum negra, tot i ser leds). També diferents versions de mòbils, d'animals (a més de l'elefant, les foques joganeres), els aros d'un mag, els ninots gairebé picassians...

Tot plegat, ple de llum, color i música (molt ben triada, per cert). Potser la única dificultat per a l'espectador és que no tots els números resulten tan sorprenents com els del principi, i l'espectacle vagi baixant de ritme i intensitat, això sí, sense perdre mai el seu encant i les seves virtuts principals.

Molt apte per a tots els públics, i d'una qualitat indiscutible.