Nenes i nens

informació obra



Traducció:
Neus Bonilla
Direcció:
Joel Joan, Victoria Szpunberg
Intèrprets:
Anna Sahun
Escenografia:
Joan Sabate
Vestuari:
Ariadna Julià
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Autor:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

Una dona del nostre temps, amb la seva pròpia productora de documentals i mare d'un nen i una nena, protagonitza un monòleg durant el qual ens farà riure amb les històries de la seva adolescència i d'una joventut viatgera. La protagonista anirà repassant així els moments clau de la seva existència, bé adreçant-se al públic o bé escenificant-los. Assistirem al dia en què va conèixer el seu marit, als èxits professionals de tots dos, al naixement dels fills... Sí, la protagonista us parla d'una vida en particular, però a la vegada, de les relacions de parella, de germans i germanes, del paper de la dona en el món laboral, de com encaixen els homes en el món que està venint... Un gir inesperat, però, farà que aquesta vida que semblava perfecta ens mostri el revers, precipitant un final insospitat però coherent, d'aquells que deixen el públic clavat a la butaca. Perquè Nenes i nens aconsegueix que els espectadors i espectadores es qüestionin, sense adonar-se’n, les nocions de masclisme i feminisme tal com els entenem avui i ens proposa una reflexió sobre les generalitzacions, la correcció política i sobre com acceptem com a veritats absolutes alguns plantejaments més que discutibles.

Estrenat al Royal Court Theatre el 2018, el text és obra d'un dramaturg que ha adaptat musicals, ha creat sèries de televisió i ha escrit peces teatrals caracteritzades pel seu estil incisiu. Dirigeix la proposta Joel Joan, un actor, director i guionista que ha creat sèries de televisió (Plats bruts, Porca misèria, El crac...), i una pila de muntatges teatrals, alguns dels quals també ha dirigit (Excuses!, la TV movie  El nom...) o coescrit (Excuses!Escape Room). Com a protagonista d'aquest monòleg, l'actriu Anna Sahun, un rostre popular gràcies a sèries de televisió com La Riera o Porca misèria. Comença la seva trajectòria teatral amb la companyia Dei Furbi, més tard interpreta dos clàssics al TNC (En PólvoraLa plaça del Diamant) i Les tres germanes, al Teatre Lliure. També l'hem vist en muntatges com Fum, de Josep Maria Miró, Ricard IIIIdiota Mala broma, de Jordi Casanovas.


Crítica: Nenes i nens

28/06/2019

Una viscuda Anna Sahun

per Jordi Bordes

L'actriu Anna Sahun sola a l'escenari, descobreix una faceta molt més enllà del personatge i del rol característic. Ella es presenta nova, fora dels recursos i les cantarelles dels actors hàbils en el discurs i en persuadir la càmera i l'audiència. . Ni tant sols, s'acompanya d'un tamboret i una tauleta per a recolzar un cendrer i un got de tub, com farien els monologuistes de raça. Ella interpreta un muntatge ben insòlit. Que viatja del riure més inversemblant i desproporcionat al detall més tendre i fràgil. Nenes i nens és una obra que va enfocant-se, concretant el motiu de la conversa per acabar acariciant el dolor, compartint la càrrega, deslliurant-se d'una ombra que mai podrà esvair-se del tot. 

L'obra va tancant el focus, paulatinament. Des d'uns fons de llum que pot evocar als chroma televisius, ben vistós a una escletxa de llum, amb un fil de veu de petó silenciat a un fill abans d'anar a dormir. El text abassega i aclapara. La dificultat és que l'actriu pugui presentar-lo, mirant a públic, obertament. Creuant els moments íntims del record (dels més graciosos als més dolorosos i freds).La verborrea que sembla no tenir fi deixa arguments enlaire, aparentment, tot i que, al final es van recollint en un llaç que ofega la gola. Joel Joan és el director d'aquesta obra que els va frapar, de bon principi. Ha entrat aLa villarroel i a la programació del Grec per la intensitat de la trama que atrapa com un pedra que empeny pou avall. Però més enllà de la ràbia per un crim injustificable, respira l'ànsia d'estimar de les persones afectades. És l'única manera de superar-ho, de llevarse amb ànims cada dia. L'obra flirteja contínuament amb la relació de poder entre els homes i les dones, dins i fora de l'àmbit familiar. La societat està construïda perquè l'home acapari el Poder. O és el sistema social el que prova de controlar i compensar el desequilibri entre els homes i les dones? en tot cas, és un dolorós i preciós cant a la vida, des del fons del pou.