Amb Ni si NI-NOTS, el mag Selvin ens invita a una magistral xerrada-espectacle sobre la ventrilòquia. Un viatge per la història dels més famosos personatges (ninos i artistes), amanit per jocs de màgia i anècdotes viscudes per aquest veterà i gran mag. Andreu Llorens Corbella, conegut artísticament per Mag Selvin, acaba de complir cinquanta anys dalt dels més variats escenaris (teatres, platós de televisió, estudis de radio, discoteques, cabarets, sales de convencions, envelats de festes majors, festes particulars arreu..). Va començar molt jove, ja que la seva passió per la màgia li ve de la infància, com als grans mags.
¿Sabíeu que en la primera imatge de la història de la televisió, encara de prova, el protagonista va ser un ninot de ventrilòquia?. ¿Sabíeu que EAJ-1-Radio Barcelona, la primera radio de Espanya, va tenir com a primer locutor al actor i ventríloc Josep Torres Vilata, conegut artísticament com Toresky, que l´estudi central de l´emisora porta el seu nom i en record del seu principal i popularíssim personatge, Miliu, hi ha una estàtua a la plaça de la Sagrada Família?. ¿Us heu preguntat per que a les pel.lícules els ninos de ventrilòquia i els seus manipuladors són personatges misteriosos i inclús terrorífics?.......
Totes aquestes preguntes i moltes més tenen resposta i imatges a l´espectacle del mag Selvin, un excel.lent i amè narrador d´ordenada i extensa memòria (l´hem d´animar a que escrigui un llibre sobre la historia de la ventrilòquia i els seus nexes amb la màgia, material no li falta i estil narratiu li sobra). Selvin amb el seu nino l´entremaliada Loly, va treballar durant cinc anys al programa de radio Protagonistas de Luis del Olmo i a la televisió entre d´altres a l´Angel Casas Show, on també sortia l´alter ego de la Loly, l´inquietant Lalo. Col.laborador eficient i incansable amb altres il.lusionistes a Selvin el trobem també treballant a la part tècnica per el Màgic Andreu, el Mag Lari, l´Enric Magoo o l´Antoni Díaz-el Mago Pop.
Es curiós com la ventrilòquia, un art molt valorat a altres països, ha caigut en cert oblit entre nosaltres. Temps i no fa pas gaire, comptàvem amb dos grans artistes, Mari Carmen y José Luis Moreno. Precisament l´oncle de Moreno, Wenceslao Moreno (1896-1999), el famós Señor Wences, va triomfar a Estats Units, on era un habitual del popularíssim show d´Ed Sullivan, dels teatres de Broadway i les sales de festes de Las Vegas i entre els seus molts premis, cal destacar el de l´artista viu i actiu de més edat, va arribar als 103 anys. Tal va ser la seva popularitat que un carrer a Broadway porta el seu nom, Señor Wences.
Una altre artista que va jugar amb la ventrilòquia va ser la marionetista Herta Frankel amb la seva gosseta Marilin. Però en aquest cas hi havia truc, la veu de la Marilin la feia una actriu convenientment amagada darrera de les cortines.
El cinema i la ventrilòquia
El cinema ha trobat en els ninots de ventrilòquia i en els seus creadors un element de suspens i de terror. La dualitat artista-ninot, és interpretada com un brot d´ esquizofrènia en que la personalitat del nino i el manipulador es confonen. Cert és que la complicada vida i en ocasions la tràgica mort de grans i no tan grans ventrílocs, ha contribuït a aquesta llegenda negre. Edgar Bergen (1903-1978), un dels més famosos ventrílocs de la historia, impecablement vestit de frac com el seu ninot estrella, va crear l´inquietant personatge Charlie Mc Carthy, que de forma cínica i mordaç es burlava de tot i tothom. No menys inquietants eren els seus altres ninots, Mortimer Snerd i Elffie Klinker. Charlie tenia habitació i llit propi I va ser protagonista de molts dels mals sons que va patir la filla d´Edgar Bergen, la coneguda actriu Candice Bergen. Charlie va intervenir en una vintena de pel.lícules i en moltes ocasions entre els protagonistes. De la fama del ninot Charlie McCarthy dona fe el que es pot veure en original al Smithsonian National Museum de Washington com a peça històrica.
Grans pel.lícules com Magic, protagonitzada per Anthony Hopkins i amb un elaborat ninot animatrònic (1978), Al morir la noche (1945), per Michael Redgrave (el pare de les també actrius Vanessa i Lynn Redgrave), El trío fantástico, amb Lon Chaney (1935) i The Glass eye (1957), de la sèrie televisiva, Alfred Hitchcock presenta, mostren aquesta complicada i inquietant relació entre ninos i manipuladors.
També Benson, en aquest cas dins del camp de l´animació, a Toy-4 (2019), no deixa d´intrigar-nos.
Una exposició antológica
A l´entrada de la Sala Palau Fabre de l´Espai Escènic Joan Brossa, podem contemplar i gaudir amb un ampli tauló-collage amb les fotografies de tots aquest artistes citats i molts més i de fotos històriques de la llarga trajectòria de Selvin i amb una vitrina on es poden admirar els seus tres primers ninots, virtuosament tallats en fusta. Menció especial pel seu primer ninot-personatge, l´Andreuet.
Per saber-ne més, seguiu a Selvin per Facebook.
ferrabaile@gmail.com
