No m’oblideu mai

informació obra



Dramatúrgia:
Elies Barberà, Marta Montiel, Jan Lauwers
Producció:
Mithistòrima Produccions, La Planeta
Intèrprets:
Marta Montiel, Elies Barberà
Direcció:
Jan Lauwers
Sinopsi:

Un projecte de teatre documental ha reunit el director i dra-maturg Llàtzer Garcia amb Elies Barberà i Marta Montiel, membres del Teatre de l’Enjòlit, companyia amb una impor-tant trajectòria dins del teatre més compromès. No m’oblideu mai és un exemple de Verbatim, la transcripció fidedigna dels testimonis per construir la dramatúrgia. En aquest cas, es tracta un tema tabú en la nostra societat: el suïcidi entre adolescents i joves. Primera causa de mort després dels ac-cidents de trànsit. L’obra parteix de converses amb especialistes i entrevistes a setze joves que en algun moment de la seva vida han sentit la pulsió suïcida.

Crítica: No m’oblideu mai

08/10/2018

Posar un altaveu a les temptatives del suïcidi

per Jordi Bordes

La Planeta segueix amb la voluntat de construir teatre documental a través de la forma Verbatim. És un plantejament de notable militància. Perquè exigeix endinsar-se en els temes complexos i socialment punyents (com ara la corresponsalia dels fotògrafs de guerra: El color de la llum). Ara ho fa amb els suïcidis juvenils. ho fa des de la delicades.a Reproduint testimonis de persones que van intentar el suïcidi i que ara lluiten per sentir-se actius i necessaris en el món.L'equip dirigit per Llàtzer Garcia,  ha seleccionat retalls de les entrevistes i els hi ha donat forma d'espectacle. És evident que no han pogut saber les raons per les quals van acabar consumant la fi de la seva vida de manera accidentada. Tampoc han trobat pares que s'hagin atrevit a explicar el cas dels fills. I han decidit renunciar a les veus dels professionals. En part, perquè ja els hi donen veu en cada tertúlia després de la representació. La peça sap navegar per un costat d'una forta emotivitat, com ara la narració d'un suïcidi al metro, sense caure en groguisme, en un quadre gratuïtament sensacionalista.

La posada en escena és molt respectuosa amb l'espectador Només hi ha algun personatge (algun actor) que s'asseu a la cadira de platea i projecta el seu cas. Ben diferent del treball de la companyia Mos Maiorum que procura incidir amb el públic, fent-los part de l'escenografia, de l'espai (Mos maiorum, Gentry). Són dues formes respectables que busquen el mateix propòsit: Presentar un documental que l'espectador percebi una situació mai prou difosa pels mitjans de comunicació convencionals. El teatre també és investigació d'un tema, contrast de fonts i reportatge vital.