Només un anunci

Teatre

informació obra


Autoria:
Alberto Ramos
Direcció:
Carles Mallol
Intèrprets:
Roger Cantos, Marta Corral, Alícia Puertas, Joan Sureda
Escenografia:
Anna Tantull
Sinopsi:

Què passa si es tanca tres consumidors per escollir un anunci d'aigua? Fins on poden arribar? Una comèdia hilarant amb tocs de thriller sobre el món de la publicitat.

Una empresa d'aigua embotellada és a punt de rodar un anunci i per escollir el guió definitiu ha seleccionat tres consumidors potencials per fer un test. Tant se val que cap d'ells tingui una feina relacionada amb la publicitat. Tant se val que un d'ells sigui cec. Tancats en una sala, l'Herni, l'Elen i en Diego han de veure diversos esbossos d'anuncis, jutjar-los i decidir quina de les opcions els ha agradat més. La reunió, moderada per una professional com la Gràcia, és observada pels caps de l'agència de publicitat i pels de l'empresa anunciant. Són a l'altra banda d'un mirall i no poden establir cap mena de contacte amb els participants d'aquest focus group... 

L'obra ha estat finalista del premi Quim Masó 2013 per a projectes teatrals. El seu autor, Alberto Ramos ,ha estrenat les obres Yayoflautas lejanos, Pau I el Conqueridor, No em dic Manuel o Pep Talk.

Crítica: Només un anunci

04/02/2014

Un intent de voler definir molt la tendència de la societat actual des d'un fet trivial

per Jordi Bordes

És ben clar en el títol amb aquest "Només". La idea de partida és una experiència petita, trivial, tot i que desconeguda per a la majoria dels consumidors (preguntar a un grup de ciutadans per quina campanya els impacta millor i així, decidir en la forma de l'anunci final). Una trobada forçada de desconeguts (aparentment) que reorganitzen els seus rols (el que parla massa per fer-se valdre, el cínicament còmic, la que escolta i manipula per un tercer interès, la pragmàtica...) per acordar el millor anunci possible d'aquesta marca d'aigua natural. La idea és ben diàfana, concreta. Aquesta anècdota desemboca en uns salts continus de girs dramàtics. L'anunci passa a ser el context i el que domina, finalment, és la relació entre els membres d'aquest grup. Hi ha molt engany, molta trampa. 

Tot i que pugui recordar per moments El mètode Grönholm, Ramos tira dels seus herois (com ja va fer amb Superman a Els últims diues de Clark K, Flyhard 2011) i dóna veu a Peter Parker, el personatge de Spiderman: "Qui té una gran responsabilitat, té un gran poder". I això és el que deurien somniar aquests perdedors, que miren de fer-se forts, importants, considerant vital la seva decisió perquè aquella botella d'aigua sigui la més venuda. Això els donaria una raó d'orgull davant de tots els demés. L'autor, però, el que vol és fer una operació a cor obert dels sentiments contradictoris dels personatges, per moments heroics i per moments ridículs. La pega és que no queda prou ben definida la intenció i tot queda en una mena d'aiguabarreig amb moments còmics i escenes d'una certa violència. Potser les funcions ajudin a clarificar, més endavant, cada mirada, cada gest, cada per què. Cal deixar-los respirar, si cal sacrificant part de la trama enrevessada (prou ben cosida, però).