Talent, enginy,
virtuosisme dramatúrgic i actoral i autenticitat. La compañía Dei Furbi ens regala, tot celebrant el
seu quinzè aniversari, un espectacle insòlit i que toca la genialitat. L´excel.lent
directora i dramaturga Gemma Beltran,
anima i motor de Dei Furbi, ha ordit una enginyosa trama en la que tenen cabuda
els textos de Kafka (Metamorfosi, El procés,
El Castell), Calderón de la Barca (La
vida es sueño), Luigi Pirandello (Sis
personatges a la recerca d´autor), Lewis Carroll (Alicia al país de les meravelles) i en el que flota l´esperit d´Esperant a Godot de Beckett.
Inspirant-se en el
capítol final de l´obra pòstuma, inacabada, Amèrica
(o el desaparegut), on hi apareix El
Gran Teatre d´Oklahoma, dos actors i una actriu es troben buscant el camí
del misteriós i llunyà teatre que ofereix personatges per a tots, absolutament
tots i totes, els actors i actrius del món.
La posta en escena fidel
a l´esperit de Dei Furbi es basa fonamentalment amb el treball actoral, on
intervenen el treball corporal, gestual i dansat, la veu i la música cantada a
capella. Tot dins un espai aparentment minimalista, un terra blanc creuat per
dos línees negres en forma d´ aspa, que esdevindran elàstics capaços de
transformar-se en miralls, castell i portes. Els tres actors es mouen, en una
permanent acció al llarg de l´obra per aquestes línees negres en aspa i circumdant el quadrat
escènic. Al final quasi de forma màgica el terrra blanc esponjós acull dins seu
als protagonistes com un capoll de seda, per guiar-los fins l´espai final, el somniat
Teatre d´Oklahoma per poder obtenir el paper de la seva vida (que no desvetllarem).
Un espai escènic màgicament concebut pel
reconegut escenògraf Ramón B. Ivars i
la mateixa Gemma Beltran.
Tres actors en estat
de gràcia
Extraordinària
l´interpretació dels tres únics protagonistes, amb un domini del cos, de la gestualitat
i de la veu, parlada i cantada a capella, admirable. Tot dins un exercici actoral
de gran exigència física. Toni Viñals,
Robert González i Anna Alborch, broden
fins deixar-te bocabadat la magnífica historia pensada per Gemma Beltran. Son
molts anys de treball en comú més de deu en el cas dels actors i prop de quatre
en el cas de la lluminosa Anna Alborch
que a més ens ofereix una cristal.lina tessitura de soprano. Toni Viñals es
permet un toc fenomenal de Janis Joplin i la versió d´El vol del borinot de Rimski-Korsakov, amb la que s´inicia
l´espectacle, i les dues versions de la cançó popular La Cucaracha (una gregoriana i l´altre “divertimento”), li posen la
cirereta a un espectacle memorable.
Un Dei Furbi sorprenent però fidel
Tot amb sols 60
minuts, una horeta, que passa volant. Comença sorprenent-nos, inclús als
seguidors de Dei Furbi, ja que canvia registres, però no les essències. Dins de
l´humor surrealista, absurd, alegrament kafkià, hi ha Commedia dell´Arte i es
manté l´humor característic en que Dei Furbi ha sabut tractar temes tan actuals,
i dramàtics, com la recerca de la pròpia identitat i la tràgica solitud
personal dins l´era de la “comunicació”.
Quinze anys de Dei Furbi
Va ser el 14 de
juliol del 2002 al convent de Sant Agustí i dins de la programació del Grec que
va néixer la companyia amb el seu exitós primer muntatge, Scherzo. Des de llavors una continuïtat d´ èxit i de recerca escènica
mantenint les constants del treball actoral amb el seu ampli ventall (veu
parlada i cantada, treball gestual i de cos, dansa..), com a base dels
espectacles combinant textos i estils del teatre classic universal. Així van naixent,
Divertiment (2003), Tocata i fuga (2005), l´adaptació de L´îlla dels esclaus de Pierre de
Marivaux (2006), Hores de Shakespeare (2008),
Asufre (2009), La Flauta Màgica-variacions Dei Furbi (2013-Millor espectacle
musical, premi Max 2014), Trilogia Mozart
(2014-15) i Oklahoma (2016). www.deifurbi.com
Gemma Beltran. Es sens dubte una de
les grans directores i dramaturgues del teatre contemporani. Va començar la seva trajectòria artística, fundant
la seva primera companyia, Baubo, teatre
de moviment, on hi participava també com ballarina i actriu. De 1990 al
2003, va representar els seus espectacles arreu, recollint premis i
reconeixements. Amb Anima nòmada, va
posar fi a la trajectòria de Baubo, per dur endavant el nou projecte Dei Furbi.
Llicenciada en Art Dramàtic i Diplomada
en Pantomima i amb una amplia experiència artística a Itàlia i França, és actualment
professora de l´Institut del Teatre en les especialitats de Commedia dell´Art,
Esgrima teatral i Entrenament Actoral.
Els Actors
Toni Viñals (Barcelona, 1978),és un actor, cantant i ballarí prou
conegut, especialment pels seus recents treballs amb Dagoll Dagom (Mar i Cel i com a protagonista a Scaramouche, el musical). Aquesta
mateixa temporada ha protagonitzat també el premiat espectacle Renard o el llibre de les bèsties
(Teatre Lliure). Des del 2001 en que va debutar amb La bella Helena al Teatre Victòria ha encadenat un continu de meritoris
treballs (Dagoll Dagom, ja hi era a El
Mikado del 2005, Lazzigags, Companyia Roberto G. Alonso, Teatre Obligatori..),
combinats amb una continua preparació en tots els àmbits artistics que l´ha
convertit en un dels actors més brillants i complerts de la seva generació. Des
del 2005 col.labora asiduament amb la Companyia Dei Furbi.
Robert González (Barcelona,
1982). Llicenciat a l´Institut del Teatre. Membre fundador de la companyia Els
Pirates (Círcol Maldà), que acaben de complir també els seus 15 anys.
Col.labora amb Dei Furbi des del 2005. Es actor, cantant i ballarí. Darrerament
l´hem pogut veure a més dels muntatges d´Els Pirates, a A teatro con Eduardo (exquisid
cantant napolità, Teatre Lliure-2015-16), L´hort
dels cirerers (TNC-2015), Aquellos
días azules (Círcol Maldà-2014) i co-dirigint i actuant a Brundibar, que va obrir la temporada del
Gec, i a
Anna Alborch (Xàtiva, 1979).
Actriu, cantant i ballarina. Llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona
(promoció 2007). Ha format part del Cor
Polifònic de Xàtiva i té gravats uns CDs
de Música Popular Infantil per a Llibres de text (Xino Xano, d´editorial Onda i Solfa,
d´Editorial Casals. Es també Llicenciada en Filologia Hispànica per
l´Universitat València (2002). Forma pàrt des del 2007 de la compañía Egos
Teatre amb la que ha treballat als espectacles, Ruddigore, L´Esquetlla de la Torrasa, Joan sense por, La casa sota la
sorra…Amb Dei Furbi, amb els qui va començar a treballar fa quatre anys ha
intervingut a La flauta màgica (gira).
També ha formay part dels elencs de Lazzigags (Tom Sawyer detectiu), Merda
d´artista, el musical (Barts), Cantania
(Auditori), El libro de la selva
(Teatre Olympia de València i gira) i Dagoll Dagom (Scaramouche, el musical-Teatre Victòria).
Una brillant generació d´actors polivalents
Cal destacar el que
podem gaudir a l´escena catalana d´una brillant generació d´actors i actrius
polivalents que estan en continua evolució, que van començar molt joves i estan
en la daurada edat dels 30 als 40, en plenitud física i un gran domini de
l´ofici. A més, i és un aspecte molt a valorar, amb l´amor el teatrei l´humilitat
personal, lluny d´egos mal entesos, per seguir progresant, cercant nous camins,
arriscant i amb un gran respecte i afecte pels seus companys de generació i
fidels a les companyies independents en les que han anat creixent.. Així podem
gaudir de companyies com Els Pirates (15 anys), Dei Furbi (15 anys) o Egos
Teatre (12 anys), que intercanvien actors-actrius i nodreixen també puntualment
a les grans companyies del teatre més comercial (Dagoll Dagom, La Cubana, TNC,
Teatre Lliure..).
Fa poc ho comentàvem
en el cas de T de Teatre (25 anys), germana major de les joves companyies i
aquest esperit de respecte pels diversos projectes de cadascun dels seus
integrants i a l´hora la fidelitat renovada als orígens.
Text : ferranbaile@gmail.com
