Ondina

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Martí Torras
Dramatúrgia:
Sadurní Vergés
Interpretació musical:
Xevi Pasqual, Salva Gallego
Intèrprets:
Montse Ferrermoner, Tona Gafarot
Companyia:
Les anxovetes
Sinopsi:

Amb aquest espectacle, Les Anxovetes volen acostar les havaneres al públic familiar. Ho fan amb la història de tres germanes que de petites vivien a la muntanya, però que volien fer-se a la mar. Mitjançant el conte, la proposta enllaça havaneres clàssiques i tradicionals, de manera fresca, divertida, poètica i artística per tal de crear nou públic per aquest gènere musical.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ondina

30/05/2021

Peripècia prima i havaneres

per Jordi Bordes

Com es pot presentar un recital d'haveneres, interpretades per les noies simpàtiques de Les anxovetes, donant un pas més dramatúrgic? Fent una petita hist òria, prima gens pretensiosa que connecti amb la canalla. La reivndicació de les Anxovetes és mol fresca. Ls havaneres no és esclussiu d'homes de mitjana edat amb samaretes a ratlles. Elles incorporen el recital i li treuen aquell joc d'heteropatriarcat i masclisme d'èpoques de la Guerra de Cuba, molt sa i sense fer-ne gran escarafalls. Ni "machetes ni machitos", diuen divertides, en un moment i punt.

Les tres noies representen tres germanes que viuen al mar amb els pares fins que “ell no torna” (un misteri que una criatura no entendrà si és que se l’ha engolit el mar o és que s’ha trencat la relació amb la companya). i la mare, dolguda, decideix allunyar-se de la platja. A dalt la muntanya coneix un pastor que els hi ensenya tots els animals i la fauna del bosc. Però, elles voldran tornar al seu mar i, s’armaran de determinació per convèncer la mare. La trama continua, us deixem que la desvetlleu si l’obra passa prop de casa vostra. En tot cas, el so arriba nítid i les tres noies venen ben acompanyades d’un contrabaix i una guitarra. Martí Torras els ha reordenat les idees. El director ja havia treballat anteriorment amb un altre trio femení: Las Divinas que també alternaven les cançons a breus situacions dramàtiques per donar un coixí narratiu al recital, també interpretat com els àngels.