Orgos

Familiar | Teatre

informació obra



Sinopsi:

Heu conegut mai un gegant o una geganta? Doncs aquests són ben afectuosos i, a més, els agrada viatjar i conèixer gent. Semblen ogres, però no ho són, de fet són els orgos, uns cosins germans dels ogres. Veniu a fer-hi amistat, perquè estan morts de ganes de demostrar tothom que són ben diferents dels seus cosins i cosines ogres!


Crítica: Orgos

29/09/2019

Monstres simpàtics amb banyes toves

per Jordi Bordes

Una parella d'éssers tant estranys com entranyables passegen pel parc. el seu pelatge i la mirada simpàtica acompanyada d'un so gutural però que vol ser dolç incita a fer-shi fotos, a abraçar-los, a seguir les seves passes. Ells són una mena de monstres que tenen curiositat per tot i que, de tant en tant, es marquen una simple coreografia. Aparentment despullats (el pèl ho cobreix tot) sobresurten els ulls amb unes parpelles que s'obren com taronges, una boca que fa veure que projecta la veu i unes banyes per l'esquena. Si els més petits, en general, s¡'espanten i no en volen saber res (si és que no es posen a plorar, una situació similar al descobriment dels gegants) els seus germans trapelles juguen a estirar les banyes. Els vestuaris cridaners, que poden recordar a l'Espinete d'una generació enrere, no són suficient com per a convèncer. Cal que trobin més jocs i que, sobretot, deixin d'espantar a la canalla més petita (potser una veu més dolça imposaria menys temor) i superin el joc pesat de la canalla que els estira les banyes. Si no els aporten res de nou, és quasi normal que mirin d'interactuar-hi fent el bestiota.