Blau cel, blau profund, blau marí, blau elèctric. La mirada al cel, el que neix a les entranyes, submergir-se a l'oceà, un crit i una exclamació llunyana. Out Of The Blue II és el que trobes quan no busques. El que sorgeix del no-res. El que es presenta de forma inesperada. Cel, mar, aire; potser pluja. És la rosada a trenc d'alba. Dos cossos estranys, dos cossos que es troben. En essència, en solitud, en la llunyania. Una peça de dansa contemporània de carrer que neix de la necessitat de gaudir del plaer de ballar lliurement, de moure's, de desconnectar, de trencar la rutina.
Una peça de dansa breu i intensa que, a través de la repetició i del vestuari dissol cap jerarquia social de gènere. És un moviment ampli que, busca la connexió amb el públic, mirant de fer entenedor allò que volen expressar amb el seu ball. De la coreografia doblada (tots dos fan les mateixes passes des dels diferents cossos) es conclou amb una interacció dels dos intèrprets. Es combat contínuament la idea que el noi sigui el portor i la noia l'àgil, per exemple. Elpes de la coreografia se'l van passant compartint el rol de líder i de punt central de la dramatúrgia.