Papirus

Familiar

informació obra


Direcció:
Iolanda Llansó
Intèrprets:
Cristina Aguirre/ Violeta Avilés, Claudio Levati/ Marc Costa
Composició musical:
Xavier Lozano
Il·luminació:
Daniel Carreras
Vestuari:
El Talleret de l’espectacle
Escenografia:
Alberto Carreño
Producció:
Xirriquiteula Teatre
Sinopsi:

Un espectacle dedicat als qui encara somnien. Un carregador del moll i una pagesa es troben per casualitat escapant de la guerra. Junts, amb sentit de l’humor i una creativitat sorprenent, donen vida a un nou món. Papirus parla de l’amistat, de la guerra, dels temors que ens fan petits, dels sentiments i de l’esperança, i en el qual el gest, l’humor i la creativitat són els protagonistes.
…i així va ser com d’un tros de paper va néixer un nou món!

Crítica: Papirus

10/12/2018

Tendres i valents

per Jordi Bordes

Xirriquiteula Teatre és una companyia que, sense deixar de crear manté espectacles en el repertori. Com les seves Girafes de carrer. O aquests Papirus que es remunta al 2004. Es tracta d'una peça que, sense paraules, són capaços d'ensenyar la por de les guerres i, alhora, la generositat entre dos desconeguts. Un joc amb el mínim que expressa i que commou, als més petits i als més grans.

Xirriquiteula va emocionar, per la seva poesia i el seu mim a Papirus, el públic d’ahir al migdia. Papirus és la demostració de la capacitat de creativitat d’aquest grup que fa anys que lluita per mostrar espectacles per a públic familiar dignes, tot i que disposa de pressupostos minsos. Sense ni una paraula i amb una sintonia de fons que ajudava a agilitzar l’espectacle, l’obra explica com un carregador de moll i una pagesa es troben, per casualitat, mentre fugen de la guerra que ha destrossat els seus paisatges.

L'obra segueix despertant consciències. La companyia, en tot aquest temps, ha desenvolupat altres peces també amb una forta càrrega emocional com A tempo! (2009) en què, de nou, dos supervivents convivien amb un arbre. La darrera obra d'aquesta companyia és Laika, una obra en què tornen a un llenguatge obscur (una mena de rus inventat) i que, d'un fet històric li donen una visió preciosa de vella tecnologia (mare de la Guerra Freda) i tornen a trobar el punt sensible en l'ensinistradora d'aquesta gossa que ha passat a ser el primer ésser viu que surt de La Terra per fer un viatge espacial, sense retorn.