Pecats imperdonables

Teatre

informació obra


Adaptació:
Edu Pericas
Direcció:
Edu Pericas
Sinopsi:

PECATS IMPERDONABLES és una comèdia-thriller, carregada de suspens, on els personatges mostraran, a través dels seus pecats, la misèria de l'ésser humà. L´espectacle està basat en un text de Benjamín Cohen, ¨Sin perdón por los pecados" que va estar un gran èxit de taquilla en el seu moment a Panamà.L’obra presenta la història d’una empresa familiar de la zona de Delta de l´ Ebre que, gràcies als errors comesos per la segona generació, van en picat cap a la fallida. Després de la mort del fundador de l’empresa, la família decideix reunirse i, el que se suposava que anava a ser un acte de reconciliació, es converteix en una batalla mortal on tothom defendrà el que creu que li correspon.

PECATS IMPERDONABLES és una comèdia INTERACTIVA; emulant la nova tendència de pel·lícules interactives aparegudes a la plataforma Netflix (Black Mirror: Bandersnatch), que tant ha donat què parlar a les xarxes, en aquesta obra teatral els espectadors podran igualment interaccionar en directe per interferir en el desenvolupament de la comèdia i decidir el final de l’obra. A través delmòbil podran votar sobre quin és el final que prefereixen veure aquell dia; hi ha tres possibles finals que donarà peu a tres possibles desenvolupaments dramatúrgics finals de l’obra.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Pecats imperdonables

19/12/2021

Set pecadors i un escamarlà

per Jordi Bordes

En una barraca (reconvertida en segona residència) enmig d'una esplanada de camps d'arròs es troben tres germans, les seves respectives parelles i una minyona que està de volta de tot. I, també hauríem de dir, que apareix la decisió del públic que actua de fat, de triar el destí d'algunes situacions (sempre còmiques) a través d'un mena de kahoot responent un qüestionari durant l'obra, amb el mòbil encès. En aquesta trobada, aparentment festiva (per celebrar la revetlla de Sant Joan) com demanava el seu pare (difunt farmacèutic, faldiller, que enganyava a tot el món) com a condició prèvia per poder optar a l'herència tots aspiren a què al seu plat caigui l'únic escamarlà de la paella. I, cadascú fa servir la seva estratègia per endur-se el premi. D'aquí ve, la maldat (divertidament patètica amb uns personatges tipus) dels set pecats capitals. És una situació ideal, en realitat per un thriller tipus Agatha Christie (La teranyina, Assassinat a l'Orient Express, Y no quedarà ninguno, Testimoni de càrrec....), però amb una càrrega d'humor sobredimensionada. De fet, és una peça que també convida a riure's de la intriga (ara amb un to molt més vodevilesc) que en aquell Hitchcock, la comèdia.

El joc teatral funciona i diverteix perquè es pot veure com els propis actors es provoquen com si fossin a la sala d'assaig, tensant la situació a un extrem irreal. Riuen obertament i recriminen al tècnic si els ha tallat l'escena massa d'hora (perquè els apaga el focus). S'és políticament incorrecte quan el públic decideix que un personatge sigui sordmud en comptes de suc. O quan els actors interpretan un to de sèrie llatinoamericana (permetent que els tres germans tinguin accents ben diferents: veneçolà, cubà i argentí). És una peripècia per fer divertir i compartir complicitats amb l'espectador quan s'especula que entre els 7 membres hi ha un que va finançar les urnes de l'1-O. tot és divertidament possible i no s'aturen nio per la coherència ni pel realisme per furgar en l'humor. tot i així, les regles(mínimes) es mantenen. El codi és diàfan i són les majories del públic les que forcen situacions. Surrealista el moment Fast Forward, jugant a representar la gravació d'una sèrie com aquell invent de sèrie teatral de Dolors de sis capítols.

Podria semblar que cada personatge representa un pecat capital. En realitat, en la seva sang, s'hi barregen en diferents proporcions. Els set actors (Francesc Ferrer, Susanna Garachana, Miquel Sitjar, Agnès Busquets, Peter Vives, Jofre Borràs i Eva Barceló) juguen amb la seva pròpia vis còmica. I el públic assisteix a un treball interpretatiu, desproporcionat, com qui està intentant que el seu equip endevini una paraula a Taboo o a l'Scattergories. De fons, la intriga de l'assassí insinua un Cluedo en tota regla... I amb tant de joc, la paella arriba a la seva fi i l'escamarlà desitjat cau a mans de qui, aparentment menys interès mostrava per ell, però que era la persona més estratega de totes. (I això, comncurrència, entendreu que demana mentalitat de Risk o Stratego). La sorpresa es manté contínuament per sobre de les subtrames de dones infelices, amants apassionats, actors porno en excedència, fill entregat per la voluntat pel pare, àpats incomestibles, país sense cobertura i cambra frigorífica secreta. Embolica que fa fort!