Petits exercicis del bon morir

Diu Enrique Vargas, director artístic de Teatro de los Sentidos, que els espectacles que ens proposen són, per sobre de tot, experiències, jocs. Cal viure, doncs, aquests petits exercicis pel bon morir com això, una vivència íntima i col·lectiva alhora. Ens hem de deixar portar pel motor de qualsevol experiència, la curiositat. I ens hem d’oblidar de qualsevol prejudici o idea preconcebuda del què ens imaginem que ens pot passar en aquest recorregut pel Polvorí. Per començar, alliberant-nos del que Vargas considera una tirania: la de l’ull. La vista, si no l’armonitzem amb la resta de sentits, esdevé tirana i ens imposa la seva realitat. “No per veure una cosa la coneixem”, ens recorda el director de la companyia. Conduïts per tots els sentits menys la vista, doncs, podrem absorbir tot el que ens vol transmetre aquest joc: aromes de casa, veus, sorolls, sospirs, amor, sexe... en una paraula: vida. No és fàcil desempallegar-se de tants tabús, de tanta tirania, de tantes mentides i hipocresies com tenim a sobre (encara que no ens n’adonem). Però és la condició innegociable per convertir-nos en imaginants (no som espectadors, som imaginants). Si ho aconseguim, gaudirem d’aquest recorregut a les fosques, d’aquest ball d’alegria. Si no, no serem més que uns estranys en el joc. Ens ajudaran els habitants (no són actors, són habitants), amb murmuris amb delicadesa, amb una clama que només ens pot dur a un bon morir, és a dir, a gaudir de la vida fins al final.

L'íntima calidesa que saben crear els factòtums del Teatro de los Sentidos, converteixen l'espectacle en una vivència inoblidable, única, que et desferma els cinc sentits en un recorregut de fondes arrels rituals. Petits exercicis del bon morir es planteja com un itinerari més enfora del llindar de la vida, enllà de la mort, en el qual cal començar amb els ulls embenats per tal de, mentre es cancel·la la vista, s'estimula l'oïda, l'olfacte, el tacte. A les palpentes, hom sent intenses bafarades de canyella, mel, pebre o gingebre, just abans de ser assegut per acomplir el ritual d'un rentamans que recorda la litúrgia de dijous sant.  De fet s'explora el territori del funeral, aquelles vetlles antigues que congregaven la gent a l'entorn dels difunts, mentre es bevia i es menjava a la salut del finat, i es ballava al so d'una esplèndida música. Una litúrgia sensorial i íntima que val la pena experimentar.