El festival ElPetit presenta una peça que beu de la fèrtil abstracció i que la canalla (de 2 a 5 anys) transformen en móns coneguts. Un punt blanc és una lluna, no pas el reflex d'un canó.La companyia finaldesa Portmanteau onstrueixen un paisatge a partir del joc de llums amb els clàssics retroprojectors. quden com un element amb e que juguen però que no integren a l'escena (com passa amb Laika). Hi ha una certa voluntat de deixar-se persuadir per la poètica visual i, com es pot constatar, plantegen uns innombrables recursos ue van vestint l'escena. El feix de llum, si es governa, pot transformar-se en el llindar de la porta d'una habitació il·luinada (com aquella que construeix Macarena Recuerda a The Watching machine). I els finlandesos la tansformen, posteriorment en un arbre carregat de fruits. Els punts de llum projectats a terra, en canvi és com una mirada externa al firmament. Uns punts que guanyen volum amb ldes boles blanques que s'hi disposen com aquell joc de manipulació de posar caniques en els petits sots d'un dibuix d'una càpsula tancada.
Aquesta abstracció, sense uns personatges o una trama que tensi el llençol, acaba perdent forç+a. Segurament, no hi ajuda la durada de l'espectacle (proper a l'hora) poc habitual per a aquests públics. Els estímuls parteixen d'una recerca en un sol camp (la llum i les ombres) i no interactua en cap moment amb els espectadors (probablement, conseqüència de les creacions en temps de Covid). La canalla, que per moments té por a l'inici (per uns adults que s'amaguen i amb els qui encara no ha bastit cap complicitat anterior) acaba enspint-se perquè l'univers que projecten deixa de tenir una referència concreta. És molt sa ampliar l'univers i aconseguir desempallegar del realisme (o de les representacions clàssiques) però no es pot obviar atendre a la canalla i, ja posats, també als adults, que acaben desconnectant-hi perquè tot és prim, forma i no buisca cap mena de diàleg amb el públic. El notable treball d'investigació i la voluntat actoral es desenfoca només sortir del quadre on es projecta. Llàstima.
