Plomes i reclams

Teatre

informació obra


Direcció:
Roberto G. Alonso
Dramatúrgia:
Marc Rosich
Sinopsi:

Per a Marc Rosich no hi ha res que no sigui possible amb música i humor. Tant pot muntar un concert apocalíptic (Àries de reservat) com un espectacle ornitològic. Acompanyat per alguns dels seus còmplices de bogeries habituals (Roberto G. Alonso, Elena Martinell i Glòria Garcés), s’ha inspirat en trinats, amanyacs i refilets de la història de la música per compondre una proclama feminista. La seva protagonista és Papagena, l’ocellaire de La flauta màgica de Mozart, farta de ser només una figura decorativa. Cadascun dels cants és un relat de segles de captivitat i dels conquerits aires de llibertat.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Plomes i reclams

07/12/2019

Música, ocells i dones

per Josep Maria Viaplana

Vist el dijous, 5 de desembre de 2019 a la Sala La Planeta de Girona (Temporada Alta)

Plomes i reclams, a la vista de la funció del Temporada Alta, esdevé un espectacle amb molts objectius alhora, tot i que amb una línia argumental difosa, que parteix de la rebel·lió d'una cantant d'òpera que fa el paper de la Papagena de "La flauta màgica" de Mozart i què decideix dedicar-se a alliberar ocells -i especialment ocelletes- que estaven a tancades en les gàbies d'una realitat molt poc amable amb les dones.

L'acció va avançant amb la complicitat d'una pianista que es troba arrelada al terra, recordant-nos el mite de Dafne i blasmant Apol·lo i de retruc tots els Apol·los del món. En un altre moment, totes dues es pregunten per un rar ocell que canta les veritats però que quan el troben descobreixen que la veritat l'han de saber trobar elles.

Abans de dir-ne res més, cal proclamar que el millor de l'espectacle és sens dubte l'excel·lència vocal de la protagonista, Elena Martinell, i la gran complicitat de qui posa la música però també una visió més serena, clarivident i mordaç quan cal, Glòria Garcés.

Per la resta, un espectacle farcit d'alguns moments divertits a partir d'escenes grotesques de la protagonista (és cantant, no actriu), i d'altres ben tràgics, en parlar de les cadenes i limitacions de la feminitat.

Crec però, que no acaba de trobar l'encaix de tots els ingredients d'un plat que promet un viatge per la sensibilitat (sense masculins ni femenins) encadenant òpera, grans peces de música clàssica, ornitologia, mites, i tota mena de referents culturals, saltant d'uns als altres, de forma aparentment desconcertant, però que es queda en un intent, malgrat la innegable qualitat de la matèria prima, i l'esperit de les intencions que l'animen. Probablement un públic que conegui bé tots aquests referents (especialment musicals) podrà gaudir més d'aquest viatge, però no tant del conjunt de la història contada.