Pode ser + Bouffées

informació obra



Sinopsi:

Pode Ser és una peça que il·lustra la dificultat de ser un mateix. Leïla Ka s'aventura sola en un diàleg entre llenguatges coreogràfics diferents, a la recerca de les múltiples identitats que constitueixen una persona..

Bouffées, quietes davant del públic, cinc dones es netegen les galtes xopes de llàgrimes. Quina pena suporten? Leïla Ka imagina com curar allò que és incurable, com acollir el dolor i transformar-lo en un mecanisme de poder i de ressorgiment.

Leïla Ka va començar a ballar a Saint-Nazaire i va ser una de les intèrprets de la coneguda peça May B, amb Maguy Marin. D'aquesta experiència en va extreure una teatralitat ballada que aplica a les seves creacions. El seu primer solo va ser, l'any 2018, aquest Pode Ser, que ha guanyat sis premis internacionals. Autora d'altres duets i solos, actualment acaba d'estrenar la primera peça de grup, Maldonne. És artista associada de prestigiosos centres de creació, entre els quals CENTQUATRE-PARIS, i l'any 2022, va ser premiada com a Coreògrafa Revelació per la crítica francesa, va guanyar el premi ‘Dance Elargié’ al Theatre de la Ville de Paris i és una de les seleccionades a Aerowaves el 2023.

Crítica: Pode ser + Bouffées

13/03/2024

Leïla Ka passa pel Dansa Metropolitana amb dues peces curtes

per Júlia Vernet Gaudes

Una proposta del Dansa Metropolitana que va voler parlar de bellesa, tot i que amb una poètica molt diferent, va ser la francesa Leïla Ka, que a una Sala Romagosa de Cornellà pràcticament plena un diumenge al vespre, va presentar dues de les seves creacions. Pode ser és un solo interpretat per Anna Tierney que, utilitzant diferents llenguatges coreogràfics, estils musicals i estètiques de vestuari, planteja de manera molt enginyosa i subtil les múltiples facetes que configuren de la identitat d’una persona. De fet, aquesta va ser la seva primera creació com a coreògrafa el 2018, després de ballar amb Maguy Marin en la reconeguda May B, i el solo encara es presenta des d’aleshores.

L’altra peça curta que es va presentar és el quintet Boufées, una peça a cavall entre la dansa i el teatre físic, que parteix de les respiracions i els gestos que fem quan plorem; també d’una manera molt delicada però intel·ligent, la coreògrafa fa evolucionar el gest físic per generar l’emoció que s’hi associa en la intèrpret i l’espectador. Per mi ha estat un gran descobriment de la temporada –i no és de sorprendre que fos artista de la plataforma Aerowaves 2023–, esperem poder veure la versió llarga d’aquest projecte més endavant.