Puertas abiertas

Teatre

informació obra


Autoria:
Emma Riverola
Direcció:
Abel Folk
Intèrprets:
Cayetana Guillén Cuervo, Ayoub El Hilali
Escenografia:
Paco Azorín
So:
Jordi Collet
Assesoria de moviment:
Ariadna Peya
Vestuari:
Patricia Monné
Sinopsi:

París està immersa en el caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l'enfronta als seus prejudicis. Què passa quan la por s'obre pas en les nostres vides? Des de l'exterior arriben els laments d'una ciutat ferida. A l'interior se succeeixen els silencis, les confessions, la tendresa inesperada i, també, les mentides. Massa mentides.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Puertas abiertas

14/05/2021

Totes les pors del món

per Pep Vila

Públic dempeus, per tant l'obra ha arribat a bona part de l'espectador; per dues raons: primer, perquè el públic té moltes ganes de teatre i d'aplaudiments; segon, perquè les múltiples pors que transmet la protagonista, una esplèndida Cayetana Guillén Cuervo, són com un mirall per la gent, que en un moment o altre de l'obra o bé en acabar, se las ha fet seves. 

De fet, "Puertas abiertas" no és solament una obra sobre el terrorisme (que ho és, i no tant sols l'islàmic) sinó sobre les diverses pors de l'ésser humà. Por, en primer lloc, i partint de la sinopsi argumental, el que té Julie quan vol mostrar la seva solidaritat i es troba a qui es troba a casa seva. Així, hores després dels atemptats contra la Sala Bataclan de París, circula el #portesobertes i molts parisencs ofereixen la seva casa als necessitats. Però quan es troba amb Pierre, un musulmà, per molt solidària que s'hagi mostrat, la por a l'amenaça i una certa islamofòbia, ja són un fet.

La llista continúa: por a l'enemic, por a qui hi ha darrera la porta, i por a les nostres pròpies contradiccions, el que diem i el que acabem fent a la pràctica. I finalment, la por a les mancances d'un mateix: Julie està sola, té un passat traumàtic, necessita carinyo....Es aquí on l'obra, en la meva opinió, s'entrebanca una mica: vol mostrar un excès de febleses a l'espectador i que cadascú s'agafi la seva. Però són massa, i en poc temps, alhora que la parella vol transmetre proximitat amb el públic . I per tant, de vegades els costa més i de vegades hi arriben...de fet, quan a aquesta barreja d'emocions li afegim simplement unes petites gotes d'ironia i sentit de l'humor, aleshores sí "Puertas abiertas" s'obre de bat a bat.