La Conquesta del Pol Sud ens proposa un trajecte que va de la història individual a la col·lectiva i ho fan combinant testimonis reals en escena i investigació periodística. Aquest cop, s'interroguen sobre un món que camina cap a la reivindicació del rol protagonista de la dona a la societat. El muntatge de La Conquesta del Pol Sud parteix d’una experiència individual de transició, de canvi de gènere, un recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles. Una experiència que es forja en el si de la cultura europea, a França, i que qüestiona de molt a prop els referents i models amb els quals creixem. La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats. Alhora, la companyia investiga el tractament del gènere en altres cultures. Potser la divisió entre el masculí i el femení no és més que una simple convenció occidental?
Raphaëlle projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? I, encara més, com podem viure en un món en procés de canvi on sembla que han desaparegut totes les certeses?
Després de "Nadia", l'afganesa que va sobreviure disfressada de noi, i de "Claudia", l'argentina que descobreix que va ser una nena robada pels militars que van assassinar els seus pares biològics, la companyia teatral La Conquesta del Pol Sud culmina la trilogia femenina amb "Raphaëlle", un altre cas emblemàtic i de rabiosa actualitat que se serveix de l'escenari per posar el dit a la plaga d'una qüestió que cal visibilitzar: la identitat sexual. El francès d'ascendència espanyola Raphael Pérez ens explica la seva experiència real de nen marginat per la tirania del rol imposat per la societat convencional, i la seva lluita a les palpentes en una trajectòria poc complaent, que finalment es resol amb coratge i determinació assumint la seva veritable volença en femení. Un testimoni impressionant, pronunciat amb bon humor i desimboltura, per qui ja ha esdevingut Raphaëlle gràcies a la seva estada a Barcelona, convertida en la capital de la transformació. La transsexual pronuncia la seva impactant experiència ben escortada per la creació videogràfica i la batuta escènica d'Eugenio Szwarcer i Carles Fernández Giua, en una nova mostra de valenta denúncia a través d'aquest singular format de teatre-document. Imprescindible!