Recreativos Federico

Álex Peña, ha rehabilitat les màquines dels anys 80 (que encara es troben en bars de benzineres d'autopista com la columna de cassets immortals)amb temàtiques o personatges lorquians. aquest és el codi, entre capriciós i frugal de Recreativos Federico: Transformar l'obsessió lorquiana en la base d'uns jocs que es van convertir en perillosos vicis, abans d el'arribada de les màquines escurabutxaques.Per exemple la clàssica pantalla de marcianets amb dos participants es veu com Lorca mira d’exterminar unes naus extraterrestres amb rostre de Dalí, que proven de col·lapsar el cel de surrealisme. O la peripècia d’El amor de Perimplín con Belisa en su jardín es transforma en un ... futbolín, en què un equip és Belisa y el contrincant és Perimplín. Si ell marca gol rep una cridòria menystenint-lo. Si el marca l’equip de Belisa els crits són d’aprovació i celebració: Un retrat prou lúcid del debat públic entre el president de la Federació de futbol i les guanyadores del Mundial, d’ara fa uns setmanes. Que s'ha acabat precisament amb la dimissió del president. També és enginyosa la relació entre la infertilitat de Yerma i les màquines expenedores de preservatius, Donar-li forma de Tour Eiffel reforça el rínxol per la seva imatge de viatge romàntic i també per la innegable imatge fàl·lica. Ben a prop, hi ha una altra màquina que convida a Pepe el Romano de La casa de Bernarda Alba prova de capturar algunes de les filles amb un ganxo poderós. Per cert, per al protagonista també hi ha una fragància d'home irresistible. Pocs cops una absència a escena (el personatge no apareix mai) té tant pes específic. Álex Peña ha demostrat tenir humor i intel·ligència. És molt probable que el propi Lorca en riuria les troballes, que recorden al discurs de les conferències que el poeta pronunciava a espais selectes i populars alhora, des de l'Ateneu Barcelonès a una conversa brillant amb les floristes de la Rambla.

Recreativos Federico és una exposició amb dues grans virtuts: la jugabilitat i la mala bava. Sobre la primera, les set màquines recreatives creades per Alex Peña a partir de l’univers lorquià es poden tocar, veure, escoltar – tenen llums, músiques i sons originals- i utilitzar. Podem jugar al futbolí en el “jardín de Don Perímplin”; provar sort a la grua mecànica de Bernarda Alba, on ens poden tocar souvenirs com la pinta d’Adela o la colònia de Pepe el Romano, o jugar a un videojoc arcade en què el poeta dispara contra Dalí. La ironia de les màquines està tant en el pla conjunt com en l’individual. D’una banda, la instal·lació completa neix com una crítica a la mercantilització de la cultura. De l’altra, cada peça té la seva pròpia mordacitat, sigui retorçant l’obra original o criticant el sistema. Així, l’homenatge a Yerma és una màquina de preservatius en forma de Torre Eiffel – potser la protagonista va acabar marxant a París?-. I Las Sin Sombrero ens permet tapar qualsevol cap femení que vulgui sobresortir. Spoiler alert, si mirem a la pantalla les màximes puntuacions, veurem que el rècord ja l’han batut les diferents lleis educatives, les principals encarregades de tapar dels currículums els noms d’aquestes creadores.  Recreativos Federico és per tant una proposta curiosa, entretinguda i amb un fort component crític. Passin, juguin i no oblidin comprar-se un record de la visita. Els autors se’n van, però el negoci es queda.