Feia quasi un lustre
o més que l´Amparo Moreno no trepitjava els escenaris. Mig retirada, apareixia puntualment en
diverses sèries de televisió. Ara de nou tenim ocasió de veure-la en la seva vesant còmica i col.loquial en un
nou "tete a tete" amb els espectadors. L´Amparo és una d´aquestes actrius i
persones amb una gran empatia, que et guanya només conèixer-la. Es mostra tal com és, franca i propera.
Recurso de Amparo és
un espectacle teixit per a ella amb acudits molt variats i generalment
divertits i enginyosos, en els que hi fa un repàs crític de la situació actual
des de la perspectiva de la persona del carrer, que és qui acaba pagant tots
els descosits. En cap moment cau en l´acudit fàcil (algun hi havia la nit de
l´estrena, però em consta que ja l´han apartat). L´espectacle però pecava
aquesta nit d´estrena d´una excessiva acumulació d´acudits (enginyosos sí, però
els hi mancava un moment de respir, no sempre més és millor, tot i que l´Amparo
els defensava amb brillantor ì una mica agoviada per l´excesiva duració de
l´espectacle, tot i que no arribava a fer-se pessat). Em consta també que l´han
reduit.
Sí vaig notar a
faltar que l´Amparo expliqués més coses
de la seva vida, vivències, anècdotes de la seva llarga i interessant vida
professional. Penso que això enriquiria
molt l´espectacle. Moltes són les aventures viscudes per Amparo Moreno al
teatre, al cinema, a la televisió, com a vedet d´El Molino, anant de “bolos”
per pobles i festes majors i a les sales de festes. Quantes històries viscudes!. Moltes de ben divertides, alguna també d´ingrat record.
Recurso de Amparo,
garanteix una hora i … de sana diversió i el retrobar-se, els que ja la
coneixien (o descobrir els que no la conegueu), amb una gran actriu (magnífica també
en la seva vesant dramàtica), una gran còmica (més d´un actor-actriu d´Els Club de la Comèdia, els hi
convindria anar a veure-la actuar) i una excel.lent persona, “que vale todo lo
que pesa y mucho más”.
Destacar la
dramatúrgia de Guillermo Benito.
Amparo Moreno (L´Hospitalet de
Llobregat, 1949), va començar molt jove al teatre afeccionat a la seva vila
natal (al Centre Catòlic de l´Hospitalet). De mica en mica es va obrint camí al
camp professional havent treballat amb nombroses obres de teatre, amb unes
seixanta pel.lícules (Sal gorda, Puta
misèria, La ciudad de los prodigios, Don Jaume el conqueridor, Tapas, Y tú,
quién eres?...), i amb moltes intervencions també a la televisió (va
començar al programa protagonitzat per Rosa María Sardà, Ahí te quiero ver, i en èpoques recents ha intervingut en sèries
com El cor de la ciutat, Ahí no hay quién viva, Aida i Kubala, Moreno i Manchón). Als anys 80 es va fer molt popular com a
actriu i vedet còmica a El Molino i
el 1994 va aconseguir un notable èxit al teatre protagonitzant Shirley Valentine, rebent el premi a la
millor interpretació femenina protagonista de la temporada.
text : ferranbaile@gmail.com
