Red Pontiac

Teatre

informació obra


Autoria:
Pere Riera
Direcció:
Pere Riera
Intèrprets:
Cristina Cervià, Míriam Iscla
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Red Pontiac, escrita i dirigida per Pere Riera, porta al límit l’àcida comicitat de la peça. Perquè aquest desmitificador retrat de la mare perfecta és una comèdia vibrant, farcida de diàlegs punyents que fan miques l’estereotip de la mare tendra i abnegada. 

Dues amigues que s’embranquen en una discussió per establir quina té el fill més llest acaben confessant secrets indignes d’una mare exemplar. Aquest és el punt de partida d’un text fresc i ocurrent d’un dramaturg que explora en les seves obres el caire més tèrbol de les relacions humanes. 

Red Pontiac va ser semifinalista del torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta 2011.

Crítica: Red Pontiac

13/02/2014

Pere Riera en estat pur: comèdia amarga i plantejament clàssic

per Jordi Bordes

Red Pontiac torna ara a fer gira. Tot just acabat de guanyar el II Torneig de dramaturgs a Buenos Aires (no ho va aconseguir en la seva participació en el I Torneig de dramaturgs del Temporada Alta, al 2012), la comèdia demostra el seu valor. D'una conversa aparent, en va sorgint una mena de monstre que cap de les dues mares volen reconèixer i que hauran de conviure amb ell tot el que els hi resta de vida. És una peça costumista, molt senzilla de girar, que parla d'uns referents molt coneguts: dues dones arrenquen una conversa intranscendent en un parc mentre la canalla juga. Riera traça una peça sense fissures, amb molt bon ritme, girs que vann fent pujar la temperatura gradual,ment a l'escena i on es revela que res és intranscendent ni aparentment casual. Si java sorpendre amb Lluny de Nuuk la seva maduresa (parlant d'uns protagonistes que el doblaven enedat) torna a sobtar la seva capacitat de parlar el món de la maternitat, altra vegada, allunyat per raons òbvies, de la matèria. Molt recomanable, tot i la seva senzillesa de producció (cosa que el fa més valorable encara). 

L'enllaç a Youtube no està disponible.