«Reiseführer» és un espectacle que es debat entre una aparent senzillesa i una complexa estructura dramatúrgica pel que fa sobretot al text. I un cop aclarida la incògnita, la conclusió és que la companyia La Ruta 40 —actual programadora de l'Espai Lliure de Montjuïc— ha elaborat un trio de monòlegs que s'interrelacionen entre ells, com si fos una conversa improvisada, però amb una complexíssima coordinació entre els tres monòlegs i els tres intèrprets. A més, el discurs dels tres no és gens senzill perquè està farcit de referències gastronòmiques, noms geogràfics i llocs de viatges turístics, cosa que converteix el guió en un escull ple de dificultats lingüístiques —sense rèpliques que facin de coixí— que els tres intèrprets superen amb escreix i amb bon ofici.
La metàfora escenogràfica que utilitza la companyia és un trencaclosques gegant que es va construint mentre dura l'espectacle, que té una durada aproximada entre una hora i tres quarts o dues hores, segons com evoluciona la construcció de les desenes de peces i l'ajuda que, al final, si volen, poden oferir els mateixos espectadors voluntaris per completar el quadre, que salten com espontanis del toreig a l'escenari (prèvia protecció de les sabates o a peu de mitjó).
«Reiseführer» és una mirada irònica al fenomen del turisme d'aquest segle. Moltes de les experiències que s'hi relaten surten, segons els seus creadors, d'experiències viscudes per cadascun d'ells voltant per la Seca i la Meca i les Valls d'Andorra. Això, esclar, és el que li dóna aquest aire de frescor, de conversa de sopar d'amics, tot i que aquí no hi ha sopar i molta a feina a fer a completar el quadre del trencaclosques, amb peces que estan prèviament emmagatzemades en dos immensos baguls (com aquells dels viatgers intrèpids del segle XIX que sortien de casa per no tornar-hi al cap d'un any o dos).
He de confessar que m'esperava un guió que fes més incidència en una sàtira del turisme que condiciona actualment la vida diària de grans ciutats com Barcelona. Això hi és, cert, però de seguida es passa a altres experiències viatgeres o turístiques sota el convenciment que la societat actual viu d'imatges fragmentades que li proporcionen una realitat trencadissa que vol refer —com un trencaclosques— quan arriba als llocs més coneguts del món de postal que coneix per reconeixe'l en cos i pedra.
A «Reiseführer» hi ha una airada de l'Agrupación Señor Serrano. No és estrany perquè el seu creador, Ferran Dordal Lalueza (Barcelona, 1979), ha estat implicat en espectacles com «A House in Asia», «Birdie» o «Kingdom», entre altres. Però aquí es prescindeix del tot de les imatges, les projeccions o les retransmissions en directe del moviment de peces de miniatura com fa Señor Serrano i tot es deixa al cara a cara, el cos a cos, sense artificis, a risc i responsabilitat de cadascun dels tres intèrprets.
«Reiseführer» de La Ruta 40 és un espectacle que es pot considerar experimental o d'investigació però que acaba sent atractiu per a espectadors convencionals i sense fronteres, encara més si són viatgers empedreïts i, per descomptat, també per als amants de fer quadrar totes les peces d'un trencaclosques amb la satisfacció de posar l'última que és la que rebla el clau. (...)
