Rel i grapa. Víctor Pérez Armero

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Amb Rel i Grapa el ballarí Víctor Pérez Armero situa el seu cos al llindar entre tradició i contemporaneïtat en un intent d'entreteixir memòries i instants passats en l'expressió del present. La música és el detonant d'una dansa on la transformació és constant i que ens presenta l'esdevenir i desfer d’un cos i els seus paisatges interns. L'arrel portada al present com una reivindicació dels orígens en un flux que posa en evidència que som multituds en un sol cos.

MENCIÓ ESPECIAL PREMI DELFÍ COLOMÉ

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Rel i grapa. Víctor Pérez Armero

07/10/2023

Abraçats a una bateria i, també, a una faixa

per Jordi Bordes

Víctor Pérez Armero i el seu germà, Raúl, a la bateria, és una reivindicació de la dansa com a lloc de trobada. Sense que cap cotilla (la faixa ajuda a tensar la verticalitat però també es pot desenroscar (com a L'hereu Riera de Pere Seda) donar pas a una major gamma de moviment. Si la dansa és mltiple (des de la tradicional a la de club desfassat de discoteca) també ho són ls cossos que ens habiten. Les articulacions es mouen diferent, la cadera guanya o perd protagonisme. Sense arribar a la disassociació de parts del cos de Pol Jiménez a Lo faunal, hi ha la celebració de la dansa com a comunió catàrtica.

És cert que, en un escenai amb una il·luminació de clarobscurs i focus a contrallum darrere la bateria evoca a un cert exhibicionsme. Es fa estrany ballar sol una samba, quan tothom isfruta compartint-la al sambòdrom. Lamajara, en aquesa Fira Mediterrània, fa el viatge abraçant el p´blic que l'envolta gràcies a fer una acció de carrer de proximitat (Verbena).

L'abraçada de germans, de cossos que es reconeixen i es respecten en la diversitat és una troballa. També aquest diàleg entre la música en directe i el ball. Com el claqué del 360º de Fira Tàrrega. Fira Mediterrània convida a esbordar prejudicis i límits musicals i de moviment. Rel i Grapa és un exemple del què busca i aconsegueix Fira Mediterrània, fora de complexes . Que hi hagi la vida i que s'expressi més enllà del menjador de casa, sigui en les places o en els escenaris.