Relleus. Aperitiu i primer plat

Nous formats

informació obra


Producció:
Pau Gómez
Sinopsi:

Pau Gómez està coent, amb xup xup lent, una peça artística sobre cuina tradicional, històries i records. El Primer plat és una trobada intergeneracional al voltant d’una cassola, una experiència culinària durant la qual elaborarem un plat seguint els consells d’una persona sàvia de mans destres a la cuina. Amb ella compartirem la recepta i altres secrets i records.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Relleus. Aperitiu i primer plat

06/10/2023

El xupxup de les àvies

per Jordi Bordes

Es veu que Pao Gómez va descobrir la cuina durant el confinament. No parava de trucar l'àvia perquè li recordés quins eren els ingredients d'un plat i va adonar-se que, més enllà de l'àpat de qualitat, el xupxup donava temps per a la conversa pausada, i s'ha proposat recuperar-la.

A Fira Mediterrània ha fet una pràctica in situ: cuinar un àpat i trobar estones per llegir poemes, narrar contes a la vora dels fogons o coreografiar una escena amb els elements tradicionals que es poden trobar en una cuina: el morter, la fusta, els ganivets, la xica i un ratllador. Ja adverteix que els seu espectacle final, probablement, no tindrà fogons, però ara, els ha entrat per indagar en la seva recerca.

Les companyies de teatre dels sentits solen utilitzar la cuina per a despertar el sentit del gust i també el de les olors (Assaborint Catalunya). El Pont Flotant va fer una obra en la que arrencava amb un amic fent una gran paella i, un cop acabada la representació, se servia plats a tothom (Exercicis d'amor). La reflexió del jove artista radica en la importàcia de traspassar la informació, d'aprendre de les formes dels avis i obviar les presses que ens imposat l'actualitat. Caldrà seguir d'a prop el muntatge definitiu. Sembla difícil que s'aparti de la cuina, veient la seva bibliografia culinària i els pomes de gana immensa, de Miguel Hernández (Nanas de la cebolla).

L'acció atrapa per la seva honestedat. Tot està fet directe. No hi ha l'oportunitat de tastar l'àpat i de viure la segona conversa (la de la taula) que permet escoltar més als convidats (en aquest cas seria el públic). També és cert que aquest format faria impossible un diàleg sense les angúnies del rellotge. Cuinar és alimentar-se però també poder escoltar i gaudir de temps més que no pas economitzar-lo.