(remor)

Dansa

informació obra


Res de Res investiga entre l'equilibri del circ i la puresa dels moviments coreogràfics. Ara, a més, explota l'acció en un espai no convencional en el que l'espectador viu de l'estretor i de l'emoció a la vegada que capta la respiració dels intèrprets.
Direcció:
Marta Barceló, Joan Miquel Artigues
Autoria:
Marta Barceló, Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Marta Barceló, Joan Miquel Artigues
Companyia:
Res de res i Artigues
Composició musical:
Joana Gomila
Interpretació musical:
Joana Gomila, Maialen Araolaza
Vestuari:
Maria Miró (assessorament)
So:
Joana Gomila
Producció:
Res de Res i Artigues
Escenografia:
Tomeu Estelrich, Biel Jordà
Sinopsi:

Una de les companyies balears amb més projecció internacional que ens presenta la seva darrera producció, una peça de moviment on dos personatges es retroben a través del record. Una experiència breu però intensa que l’espectador viu dins una estructura de 35 metres cúbics, que evoca la cel·la d’una presó. Una història de llibertat protagonitzada per dues persones que recreen una relació de necessitat mútua viscuda a frec de pell més enllà de qualsevol límit. Espectacle premiat amb el Total Theatre Award al Fringe d'Edimburg 2012.

Crítica: (remor)

12/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Ha de ser un cop de puny. Una peça d'11 minuts ha de ser molt ràpida, enèrgica, sense donar gaire temps a comprendre un fil dramatúrgic. Ha de ser una alenada potent que estaborneixi. A l'espectacle, hi ha instants intrèpids que es compensen amb abraçades, emoció. Sembla que en aquell cubicle no hi càpìga gaire res, que la llitera estigui empotrada a la cambra però l'acció descobreix com és possible esllavisar-se per cada punt. Hi ha una acció intensa, grams de màgia en l'equilibri. Però el públic només és voyeur. té la capacitat de reforçar una acció amb les llanternes però queda massa enrere per sentir-se colpejat. Sí que comparteix la temperatura i les suors. Quan se surt fora, es respira agraït l'aire de capvespre però la ment encara repassa el significat d'aquelles fotos, d'aquella parella presa i separada però unida per les cartes i l'estimació. Costa prendre partit de gaire res més. I si s'entra dins d'una intimitat, hauria de ser per sortir-ne canviat.