Un dels reptes dels festivals d'arts escèniques és localitzar propostes que s'escapen de les convencions habituals i que coincideixen en el seu tipus de'espectacles. Reverse és una peça experiencial que s'adapta molt bé a Fira Tàrrega. La proposta convida a fer un trajecte (d’uns dos quilòmetres) caminant al revés. El cos s’adona de la dictadura de caminar cap endavant. I fer-ho a l’inrevés (amb els evidents riscos de caiguda i topada mínimament controlada) ofereix una opció de passeig contemplatiu, sigui al carrer o bé al bosc. Les cames han de fer servir una altra musculatura i fa que el paisatge conegut tingui noves percepcions. Sembla que els crancs, que caminen al revès, contemplin millor les vistes panoràmiques.
La proposta juga amb unes sentyalitzacions mínimes i molt clares per advertir al visitant cap a on gira el carrer, si venen escales o rampes que el poden fer caure. O si cal aturar-se perquè un voluntari l'ajudarà a creuar un carrer. La percepció és equívoca perquè es perd la percepció de què passa al carrer per on es transita marxa enrere. Hi ha una certa (i fèrtil) sensacio de vulnerabiitat, de despertar els altres sentits per percebre possibles perills. Cada viatger va amb uns auriculars que aporten un so ambient i que, només quan s'accedeix a llocs concrets (com l'escola bressol, l'església, el parc, la via del tren) s'activen els sons que se senten els dies que estan ocupats. I el brogit dels patis de les escoles entre setmana despista quan unpassi es fa un dia festiu en què no hi ha ningú a l'aula.
En les rampes de pujada és quan el cap sembla que s'alci més clar i es percebi millor l'horitzó. Els músculs es carreguen més i exigeixen un caminar més pausat. La sorpresa final (que no es pot revelar quina és) dóna la sensació d'hpnosi, d'una mena de mareig perquè el cos es relaxa del tot i va recuperant del seu estrès puntual. La sensació, molt agrdable, és la de flotar dins d'una barca en un llac calmós. Un moment de calma enmig del brogit de Fira Tàrrega se celebra doble!
