Rínxols d'Or

Teatre | Familiar

informació obra


Adaptació:
Flic Flac Teatre
Intèrprets:
Cris Codina, Cristina Blanco, Joan Martínez, Clara Algaba
Escenografia:
Nona Umbert
Caracterització:
Joan Pena (construcció titelles)
Direcció:
Carla Lindstrom, Joan Cusó
Sinopsi:

La història d'una família d'óssos que després de sortir a passejar pel bosc tornen i troben que algú ha entrat a casa seva. El tradicional conte Rínxols d’Or explicat perquè els més petits treballin els nombres, les diferències de mida, la curiositat i el respecte per les coses dels altres.

Edat recomanada: a partir de 3 anys


Crítica: Rínxols d'Or

18/01/2016

Moralitat per als que tenen rastes d'or

per Andreu Sotorra

La companyia Flic Flac presenta un conte musical amb el suport d'una escenografia mòbil —blanc immaculat— que permet als personatges —tres dels quals, la família dels óssos, titelles gegants— moure's pels diferents espais de la trama prou coneguda del conte popular: la petita Rínxols d'Or es perd pel bosc i s'aixopluga en una casa on troba els corresponents tres bols de sopa, les culleres de les tres mides —la gran, la mitjana i la petita—, les tres cadires i els tres llits.

L'estructura és de muntatge musical per a primeríssims espectadors amb alguna trapelleria lliure que li dóna un caràcter innovador. Per exemple: els personatges anònims —una parella— que s'emmarquen en un quadre fan a la vegada de tècnics d'escenari i aquesta recomposició del seu paper ofereix una mirada del teatre dins el teatre amb la diferència que si estem acostumats a conèixer els tècnics sempre vestits de negre, aquí, el blanc ho domina tot. (...)

Entre el teatre, la dansa —amb tendència al moviment i el gest— i la música, l'espectacle promou que siguin els espectadors qui s'autoexpliquin, recordant el que en saben, el conte de la Rínxols d'Or, una manera de mantenir activitada l'atenció dels petits espectadors fins al desenllaç que converteix la por dels óssos envaïts a casa en la moralitat de la Rínxols d'Or a no repetir mai més l'experiència de no entrar a les llars alienes sense permís. (...)