Rollercoaster. Wes Peden

informació obra


Sinopsi:

Envoltat d’enormes estructures inflables blaves i acompanyat per ritmes electrònics composts a partir del so distorsionat de les muntanyes russes, Peden realitza trucs originals inspirats per les muntanyes russes i els seus cinturons de seguretat d’alta tecnologia. Un plat que gira es converteix en una celebració dels fantàstics viatges del passat, una rutina èpica de malabars amb tres boles de discoteca evoca l’evolució de les muntanyes russes i un tub transparent de quatre metres es converteix en el camí al voltant del cos de Wes per on les boles es llisquen en increïbles voltes, hèlixs i espirals. Rollercoaster dona la volta a les regles del teatre per a crear un espai segur on presentar alguns dels malabars més difícils i originals mai realitzats sobre un escenari.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Rollercoaster. Wes Peden

12/05/2024

Virtuosisme loop

per Jordi Bordes

No és gaire habitual que en el circ contemporani hi hagi un espectacle que presenti malabarisme d'alçada com la de Wes Peden. El treball que fa amb les seves disciplines fuig d'afegir elements a la roda (siguin plats volants, anelles, boles, o bitlles). El que és innovador és com agafa i llença els elements i quin recorregut fan. Practica un virtuosisme que es basa en la forma diferent, original, de jugar amb els malabars, ben diferent del circ clàssic en què, superar un repte, significaria afegir un element més en la successió de recollides i llençaments de material. A la seva hablitat de control dels elements, se li afegeix un cervell maquinador, d'inventor, per trobar reptes nous imprevisibles. Potser una referència valida podria ser Johann Le Guillerm (Secret, Terces: el loector espavilat haurà comprovat que és el mateix títol llegit al revès. i és que el treball magnètic de Le Guillerm sempre és el mateix treball i alhora sempre és diferent, canviant, aprenent...) com en la recerca de Manolo Alcántara (Rudo, Maña...). El malabarista, però, vesteix un optimisme colorista, d'èxit, que el distancia de la contemplació xzen dels dos artistes comparats.

I diem que és loop, perquè juga amb la imatge de la muntanya russa transformant la recepció de boles: les fa passar per un tub elàstic transparent que s'enrosca al seu cos, amb una mena de bucle delirant projectat per la gravetat o bé la inèrcia amb un cop del cos per projectar-la cap amunt, com un guèiser.

En realitat, les escenes avancen sota un prim pretext per l'obsessió del protagonista amb les muntanyes russes. És tan prim que, pràcticament, passa inadvertit. Com en un espectacle de màgia en què no es pot entendre com ha encertat la carta correcta, també el malabarista canvia els ritmes i les trajectòries com si fos espontani i amb una notable precisió. Si cau alguna bitlla, s'obliga a fer una exhibició amb elements de joguina. En aquell joc, s'escapa una picada d'ullet ben sana. Wes Peden ensenya la seva obsessió per la proesa constant, per descobrir trajectòries noves celebrant com qui encerta l'endevinalla impossible.