Romancero gitano

informació obra



Autor:
Federico García Lorca
Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Nuria Espert
Il·luminació:
Pascal Mérat
So:
Roc Mateu
Sinopsi:

Núria Espert i Lluís Pasqual tornen a Federico García Lorca. Tornen a les paraules del poeta i dramaturg més important de les seves trajectòries professionals. Després de triomfar a Madrid, Buenos Aires o Montevideo, arriben al Temporada Alta amb un espectacle creat a partir del popular Romancero gitano. Un poemari que evoca les arrels, l’origen del seu autor. Un mapa d’Andalusia. Un llibre antipintoresc, antifolklòric i antiflamenc que ara tornarà a cobrar vida a través de la veu i la presència de Núria Espert i la minimalista posada en escena de Pasqual, dues de les grans figures del teatre català.

Crítica: Romancero gitano

21/01/2020

LORCA, ESPERT, PASQUAL

per Ferran Baile


L´escenari nu, sols set butaques d´espectador, i una gran actriu NURIA ESPERT. Desprès de saludar “Bona nit” als espectadors i rebre un calorós aplaudiment, s´endinsa en un diàleg en si mateixa, evocant Lorca persona, recordant i llegint apunts de l´autor, recitant i recordant els seus poemes. Es tracta d´un muntatge en forma de recital, en que assistim a l´intimitat de l´actriu i els seus records i la seva admiració pel poeta i escriptor que l´acompanyat des de nena i en els principals èxits de la seva carrera.  Recita, llegeix, rememora poemes de Romancero Gitano i també dona veu a les protagonistes de Mariana Pineda, Yerma, Doña Rosita i a la mare de Bodas de sangre. Recorda al Poeta en Nueva York, i es deixa acompañar per la veu de Paco Ibañez, La Canción del jinete. Recorda, i ho fa en català, els seus inicis com actriu a edat molt primerenca i confessa la seva admiració perpètua der Margarida Xirgu de qui es sent filla artística. Acompanya aquesta posta en escena minimalista un cuidat joc de llums i la ma experta del director Lluis Pasqual, un altre apassionat de Lorca, i amb qui a Núria Espert li uneix moltes complicitats.  

El públic dempeus reconeix amb un llarg aplaudiment en cada funció, el magnífic treball i la llarga i fructífera trajectòria d´aquesta gran dama de l´escena, que als seus admirables 84 anys segueix al peu del canó i en plenes facultats.


La gran Núria Espert, una vida de TEATRE

Va néixer a l´Hospitalet de Llobregat l´11 de juny del 1935. Va estudiar el batxillerat a l´Institut Maragall de Barcelona i des de ben petita va sentir-se atreta pel teatre. Als 16 anys ja destacava i als 19 anys va donar el salt al professionalisme de la ma del director José Tamayo i a la Compañía Lope de Vega. El 1959, i amb sols 24 anys creava la seva pròpia companyia. Són moltes les seves interpretacions i els seus treballs teatrals, però queden especialment en la memòria els inoblidables muntatges de Las Criadas de Jean Genet (1961) i Yerma (1971), sota la direcció de Victor García, que van ser abastament representats, superant les dos mil representacions Yerma, que es va representar durant quatre anys, amb gira a Estats Units, l´Unió Soviètica i Argentina. També sota la direcció de Victor García, va ser la protagonista de Divinas palabras, que es va representar a Madrid i a Londres (1977).

El 1986, va ser invitada per dirigir a Glenda Jackson, amb una versió de La casa de Bernarda Alba. Per aquest treball va aconseguir el premi dels crítics de teatre de Londres a la millor direcció. El 1991, va repetir l´experiència a Tokyo i amb actrius japoneses. El 1987 va estrenar-se com a directora en el món de l´òpera dirigint al Covent Garden, Madama Butterfly, iniciant una continuada relació que anava alternant com a directora de teatre al llarg dels anys 80 i 90, que va alternar amb el seu treball als anys 90, especialment memorables els seus treballs amb Josep Maria Flotats a La Gavina (1996), al Master Class, on interpretaba a María Callas (1997) o amb la que va ser la darrera interpretació d´Adolfo Marsillach, a Quién teme a Virginia Wolf? (1999).

Al llarg dels anys 2000, no ha deixat d´estar activa, el 2004, protagonitzava La Celestina,  i el 2015, era El Rei Lear, de la ma de Lluis Pasqual i al Teatre Lliure.


Núria Espert també al Cinema

No s´ha prodigat molt al cinema, però si que ens queden algunes pel.lícules especialment destacades, entre les 11 en que va intervenir. Recordem-la com a protagonista de María Rosa (1966), basada en l´obra de Guimerà i que va dirigir el seu marit, el també actor Armando Moreno; Biotaxia (1967), la polémica pel.lícula de José María Nunes; Laia (1970), on donava vida al personatge de l´obra d´Espriu i les recents Actrices (1996) i Barcelona (un mapa)-2007, de Ventura Pons.  Destaquem entre els seus treballs televisius, Lorca, muerte de un poeta (1987), on interpretava a la seva admirada Margarida Xirgu.  


Homenatjada i multipremiada

Son molt sels premis rebuts al llarg de la seva carrera, entre ells el Princesa de Astúries de les Arts (2016) i just dilluns d´aquesta semana, 20 de febrer del 2019, el Christa Leem, per la seva extraordinària trajectòria. Dos teatres porten el seu nom, un a Fuenlabrada i l´altre a Sant Andreu de la Barca.



Text : ferranbaile@gmail.com