La concurrència d’interessos entre una jove
actriu que des de petita somniava ser Julieta i un més que bon equip comandat
per Marc Chornet ha confluït en un muntatge gairebé rodó que aplega els
elements necessaris per fer de Romeu i
Julieta un espectacle d’allò més recomanable.
Coincidint amb el 400 aniversari de la mort de
William Shakespeare, la Seca acull l’obra més coneguda del genial dramaturg;
una obra que ha estat objecte de múltiples representacions, versions i
reinterpretacions per part de directors de tots els àmbits i de totes les
èpoques.
La de Marc Chornet és una visió fresca, àgil,
jove i, essencialment, sincera. Sense allunyar-se del text original –traduït
pel mateix Chornet i Anna Maria Ricart–, hi incorpora una sèrie d’elements
summament atractius i estimulants: joc de percussió, delicioses cançons de
l’època, lluites bellament coreografies... que, juntament amb una
escenografia tan neta com polivalent que els intèrprets fan i desfan a pleret,
li atorguen una bella dimensió plàstica i evocativa. D’altra banda un encertat
joc d’inversió de papers –noies interpretant nois i a la inversa– no només fa
d’enllaç amb el teatre shakespearià –en què tots els papers eren interpretats
per homes–, sinó que també subratlla el to humorístic que conviu amb el drama
dels dos joves amants.
Amb la seva Julieta, Clàudia Benito
–recordeu-ne el nom– exhibeix la seva gran sensibilitat i potencial expressiu.
Al seu voltant, una brillant i cohesionada “companyia Ingènua” –de la qual
caldria esmentar tots i cadascun dels seus membres–demostra bona entesa,
complicitat i, sobretot, molta estimació per un art que no sempre és compensat
com caldria.
