Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Direcció:
Marc Chornet
Ajudant de direcció:
Cristina López
Intèrprets:
Carlos Cuevas /Martí Salvat, Clàudia Benito /Roser Tapias , Roser Tapias, Rosa Serra, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Xavier Torra, Cristina López, Jordi Llordella/ Joan Codina, Cristina Arenas
Vestuari:
Laura Clos – Closca
Escenografia:
Laura Clos – Closca
Assesor de moviment:
Víctor Rodrigo
Il·luminació:
Justo Gallego
Producció:
Projecte Ingenu
Sinopsi:

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Quan es coneixen, l’amor dels ingenus Romeu i Julieta és pur, complet, absolut. Aquest goig només dura un instant. El moment de saber que el seu

amor estarà condicionat per l’odi entre les seves famílies que és l’inici d’un destí fatal que acaba amb la mort dels amants. L'herència els assassina. Romeu i Julieta és la història de la impossibilitat de desprendre’s del propi llegat.

Crítica: Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

06/09/2016

Una revisió frenètica i respectuosa

per Toni Polo

Si agafem el text de Romeu i Julieta, el sacsegem i en traiem bona part del romanticisme tenim la versió que han fet Marc Chornet i la companyia Projecte Ingenu. Dues hores que passen a una velocitat vertiginosa, gràcies a un text fidel a loriginal però retallat amb coherència, a una escenografia àgil i genuïnament senzilla i a un repartiment que juga amb molts pals. Tot per convèncer un espectador que des del minut zero se sent atrapat per una història prou coneguda que va més enllà de lamor per plantejar-nos els conflictes de Shakespeare amb els ulls de lactualitat. Des del respecte i ladmiració per lautor, Chornet ens apropa els personatges, la trama, lèpoca. És el que tenen els clàssics, que no passen de moda i sempre es poden reinterpretar (des del respecte).

Els personatges pateixen un gir que arrodoneix la història. Veure la mare i la tata de Julieta fumant, la minyona amb barba, patidora i agobiada, és tota una declaració dintencions. Igual que els amics de Capulets i Montaguts interpretats per noies. Una picada dull als actors del segle XVI (tot eren homes) que ens actualitza, dalguna manera, una tragèdia que es veu venir. Després de tot, diu Chornet, Romeu i Julieta no shan vist més que tres vegades i es coneixen ben poc: i moren damor!. Dalguna manera, cal amagar aquest anacronisme per traslladar lobra a lactualitat.

El dinamisme del text queda llimat amb la música, les percussions i les cançons, temes de lèpoca shakespeariana, i les coreografies, tan senzillesi tan efectives com lescenografia. Les lluites, les morts, les persecucions, les bronques o els moments romàntics (nhi ha dhaver i nhi ha, per descomptat) se succeeixen amb balls intensos (acaben destrossats, els intèrprets!), amb motivadors jocs dombres i de llums, de sorolls i de curses que donen tot el ritme que cal per convertir la melositat de la trama en una impactant i contundent història. Una coreografia homenatge a West Side Story acaba de donar tota la coherència a l'actualització del clàssic. Des del respecte, insisteixo.