Sabor a rumba

informació obra



Sinopsi:

Que ja és hora de festa! El grup Sabor de Gràcia, dirigit per Antoni "Sicus" Carbonell, ens porta un concert en rigorós directe en el qual podem gaudir de la més autèntica i generosa creació catalana. Cançons de Peret, Gato Pérez, Rumba Tres, Los Amaya, Las Grecas, Pescaílla, Gipsy Kings, Chacho ... i moltes més, amb les quals podem homenatjar aquest gran exemple de comunitat i celebració que és la Rumba Catalana.

Crítica: Sabor a rumba

23/07/2021

LA FESTA ESTÂ AL TEATRE APOLO

per Ferran Baile


Antològic concert de Rumba, Sabor a Rumba, amb els magnífics Sabor de Gràcia. Concert-espectacle amb tots els ingredients per passar-s´ho molt bé. El veterà grup, premi Enderrock 2021, amb més de 25 anys de fructífera trajectòria, ens invita a un viatge per la rumba catalana, pels seus orígens a Gràcia i al carrer de la Cera, per les seves característiques i la seva versatilitat capaç d´assimilar tot tipus de gèneres i estils (des de la música clàssica al gòspel, el jazz i el rock). Fan un repàs antològic a molts dels temes més coneguts i un homenatge als seus creadors: Antoni González “el Pescailla” (Sarandonga), Peret (El muerto vivo, Una lágrima cayó en la arena, El mig amic) i Josep María Valentí “Chacho”, que va introduir el piano. Els tres son els grans innovadors i creadors fundacionals de la rumba catalana.

A més es fa un repàs als grans temes de Gypsy Kings, Los Amaya i Rumba Tres (els primers rumberos no gitanos, fills del barri de la Prosperitat) i als grans de la rumba amb una apoteosi de quinze minuts sense pausa en que es recorda a Los Chichos, Los Chunguitos, Dolores Vargas-La Terremoto, Las Grecas, Lolita, Rosario, Gato Pérez, Manzanita, Los Manolos..).... i des de l´Apolo una aclucada d´ulls al noi del Poble-sec, cantant a ritme de rumba catalana, Paraules d´amor.

Però també hi ha moments entranyables com quan sols a l´escenari, l´Antoni “Sicus”Carbonell, i en Ramón del Pichón, ens parlen de moments íntims d ela seva vida, de com van defugir les fases destructives de la fama i la popularitat i van retrobar-se a si mateixos. Una bella cançó dona so a aquest emotiu moment, acompanyats per la gran Carol Durán, al violí. 

També hi ha temps per a composicions pròpies com Gitanos Catalans (el poble gitano va arribar el 1415 a Perpìgnan, quan era part de Catalunya) i el reivindicatiu Volem cantar, un cant d´agermanament sota una sola bandera, el dret i el respecte a la diferencia i que denuncia el masclisme, el racisme i la xenofòbia.

Hi ha temps per l´humor com a l´inici en que els entremaliats components del grup, li amaguen les sabates daurades (que li van regalar els Gipsy Kings), al cantant solista, en Sicus, i l´obliguen a sortir en sabatilles, On s´ha vist un solista rumbero, amb el presumits que són cantant en sabatilles. O quan a l´entrada del públic en Jack Tarradellas dona unes petites classes per portar el ritme amb les palmes, que no es gens fàcil.

Marcha, marcha, queremos marcha, marcha i Barcelona tiene poder, tanquen un apoteòsic concert, que la passada nit va necessitar de dos bises……amb el públic posat de peu (no era per menys), i es que Sabor de Gràcia tiene poder, Sabor de Gràcia es poderoso, Sabor de Gràcia tiene poder….no s´ho perdin…no se lo pierdan…

Hi ha que ballar assegut….les precaucions pel Covid ens obliguen….però us asseguro que quan arribeu a casa no deixareu de ballar.

Llarg aplaudiment a tots els components de Sabor de Gràcia aquests dies al Teatre Apolo: Sicus Carbonell (creador del grup-veu i guitarra), Ramón del Pichón (guitarra i veus), Jack Tarradellas (piano, percusió i coros), Carol Durán (violinista i coros), Pep Terricabras (percusió i batería), Antonio Reyes (baix i cors), Thais Hernández (palmes i cors, i veu solista cantant a Las Grecas) i com a suplents Violeta Paulina (violí i cors), Rubén Carmona (percusió i batería), Selu Ferrer i Andreu Hernández i Manel Font (palmes i cors). 

Afegir que en Jack i l´Antonio, piano i baix, son fills dels mítics palmers de Peret, Johnny Tarradellas i Ramonet.  

La rumba catalana

Es un gènere musical que veu del flamenc, de la rumba i del rock i que té les guitarres, les palmes i els bongos, com a base, als que s´inclou també el piano i el baix. Va néixer a mitjans dels anys 50 de la má d´Antonio Gonzalez “el Pescailla” (1925-1999), marit de Lola Flores i pare de Lolita-Rosario i Antonio Flores, que formava part de la comunitat dels gitanos de Gràcia, i de Pedro Pubill Calaf-Peret (1935-2014) i els gitanos del carrer de la Cera, on hi ha un monument adossat a la paret que immortalitza aquest fet y Josep María Valenti- Chacho (1940), conegut com el príncipe de la rumba, es va retirar de les gravacions el 1977 i de les actuacions en directe el 1994. Viu retirat.

Els anys 60 van ser els anys en que va esclatar la seva popularitat arreu. No ha deixat de tenir seguidors que l´han anat fusionant amb altres ritmes, incorporant nous instruments en una continua recerca. La versatilitat i adaptació de la rumba catalana permet com va dir en Siscu, adaptar qualsevol tipus d´estil musical.

Un dels llocs emblemàtics on es va viure molt la rumba catalana va ser el quasi centenari restaurant Can Lluis (tres generacions, 90 anys en actiu), que ara dissortadament resta tancat i en perill de desaparició, degut al Covid i a uns propietaris de l´edifici poc sensibles i massa cobdiciosos.

Precisament la nit del dijous 22 hi eren presents gaudint i aplaudint a Sabor de Gràcia, els seus propietaris Ferran i Julia. 




Per a saber més, a you tube pots veure com aprendre a tocar el ventilador i també visionar els 14 minuts dedicats a: Chacho, Peret y Rumba Tres

 

Text: ferranbasile@gmail.com