Sapiens Zoo

informació obra



Intèrprets:
Ingrid Esperanza, Leire Mesa, Benet Jofre, Joana Serra, DJ Marcelle-Another Nice Mess
Dramatúrgia:
Alba Sarraute
Direcció:
Quim Girón, Roberto Magro, Saara Turunen
Producció:
Animal Religion, Mercat de les Flors
Autoria:
Roberto Magro, Saara Turunen
Sinopsi:

En moviment constant i suspesos en el planeta Terra, un col·lectiu d’artistes exòtics s’inspiren en el misteri de la natura per descodificar seva evolució. Allunyant-se de les influències de la gran civilització, han desenvolupat les qualitats físiques per representar una constel·lació de circ contemporani. Cerimònies, rituals, jerarquies i tradicions que realcen els codis de la vida grotesca humanoïde del segle XXI.

Un aparador d’acrobàcies i equilibris a ritme de música clàssica i electrònica.

Crítica: Sapiens Zoo

24/04/2016

Segur que és només caos?

per Jordi Jané

Si se’m permet l’autocita, començaré remetent-me a la meva “recomanacció” del 21 d’abril (http://recomana.cat/RECACCIONSA.ASP?ACCIO=150). L’acabava dient que Sapiens Zoo “és un espectacle que potser algú pot trobar extravagant, però que conté múltiples lectures i ni una gota de banalitat”.

No me’n desdic: de lectures en té moltes. Possiblement, tantes com espectadors, amb els respectius bagatges i estats d’ànim. És també cert que Sapiens Zoo no conté ni una gota de banalitat –que no vol dir exactament que tot el que conté aquest espectacle sigui substància. Pel que fa a la possible extravagància formal, no crec que l’espectador d’una certa edat o amb un cert recorregut hi pugui trobar més dosis d’extravagància (o heterodòxia) que les dels happenings i performances dels 60 i 70 del segle passat o, més ençà, de les propostes de La Fura dels Baus. En l’aspecte formal, la diferència més notable amb aquests referents potser seria que a Sapiens Zoo el públic no hi té una participació física directa.

En aquella mateixa “recomanacció” del 21 d’abril, els traslladava una afirmació de Quim Giron, artista i director d’aquesta aventura: “és un espectacle dens, fosc, en alguns moments dramàtic”.

Que sigui dramàtic (o que contingui drama) no ho tinc tan clar, però, certament, és dens i és fosc. És dens per l’acumulació d’accions simultànies (no sempre interessants en elles mateixes, però que, juntes i/o acumulades, acaben produint una certa sensació de densitat –i, molt sovint, de caos). És fosc en el sentit lumínic (per bé que l’escassa il·luminació hi vol crear climes, sovint no deixa endevinar què passa en escena), i també és fosc en el sentit conceptual (pretén mostrar zones fosques de la personalitat humana).

Però és, també, fosc en el sentit de la recepció per part de l’espectador. No parlo en nom de ningú: parlo només de la recepció d’un espectador, el que firma aquest article. Sapiens Zoo em va semblar fosc perquè, enllà de les alliberades gestualitat i corporalitat dels artistes, a l’espectacle no hi vaig saber descobrir cap llum que em remetés a zones fosques o animalesques de la personalitat humana. Podria ser que jo no connectés prou amb el que veia a l’escenari, però el cert és que tampoc m’hi va ajudar gaire un espai sonor implacable, abassegador i no sé si gaire homogeni amb els objectius del projecte.

Sapiens Zoo és un ambiciós treball de creació escènica. No té res a veure amb propostes de mera exhibició de tècniques circenses. Per això mateix, penso que els equilibris acrobàtics, la manipulació de fuets i destrals, el trapezi fix, el giny escenotècnic usat per a la suspensió capil·lar i les interessants variacions terrestres que la companyia ha trobat per a aquest exercici, haurien d’estar al servei d’alguna cosa més que d’una successió d’accions que potser caldria domesticar i endreçar dramatúrgicament abans d’exhibir-les en aquest zoo. Esclar que potser llavors estaríem parlant d’un altre projecte escènic, perquè, com em deia fa uns dies el mateix Quim Giron, Sapiens Zoo no vol seguir un fil argumental; l’energia que els artistes alliberen en escena no pretén exposar conceptes ni explicar res de concret, sinó suggerir emocions, evocar rastres.

Amb aquests paràmetres, no estaríem gaire lluny del happening, de la performance, d’algunes furades. Si aquesta és l’opció, aquests són també els resultats. Almenys, els que jo he pogut o sabut percebre.

Darrere Sapiens Zoo hi ha molts mesos d’investigació, assaig i muntatge. El meu profund respecte i la meva sincera admiració per a una companyia que no plany esforços per arriscar-se en els misteris dels llenguatges de la creació escènica contemporània. Al seu favor hi té l’aval d’encerts anteriors com Indomador (2013), Chicken leg (2014), Sifonòfor (2015) i Tauromàquina (2015). Que no els faltin l’alè i l’energia.