Sarab

informació obra



Intèrprets:
Elena Fortuny
Autoria:
Albert Tola, Jeahyun Nho
Dramatúrgia:
Andrea Segura
Direcció:
Andrea Segura
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Agatha Cape
Il·luminació:
Maria Domènech
So:
Raquel Tomàs, Jordi Pascual
Companyia:
I moment
Sinopsi:

Tres dones per a un mateix nom, tres generacions, tres històries que són part d’una mateixa narrativa. El fil conductor és l'espera de l'altre i la fugida del jo en una recerca constant de l’esdevenir. Barcelona, ​​Buenos Aires i Tànger es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar les ressonàncies d’un present únic. De la culpa al plaer, de la modernitat a la postmodernitat, la repetició que ens ofereix Sarab ens parla dels miratges, d'aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia. Marcs que ens conformen i configuren i que, encara que de vegades es tornin invisibles a causa de la fascinació de l'autorelat, tot impossibilitant els vincles més essencials, no desapareixen; ens travessen fins que la violència del present ens obliga a contemplar-los i a fer-los nostres des del mateix centre, a assumir la història amb totes les seves conseqüències, a assumir-nos més enllà del jo.

Crítica: Sarab

24/09/2018

El subconscient davant del mirall

per Ferran Baile

Tres dones, tres generacions, s´emmirallen, monologuen sobre si mateixes, es qüestionen la seva existència, en un atractiu joc escènic que entrellaça els seus pensaments i utilitza indistintament el català i el castellà a l´igual que en la seva vida quotidiana.  Sarab és una paraula persa, que en àrab vol dir Miratge. Un comú denominador les preocupa, la passió amorosa com a recurs de fugida d´una realitat de silencis emocionals. Una passió amorosa basada en el plaer que serà sistemàticament traïda pels amants que s´aprofitaran d´elles buscant el lucre econòmic. Un patró repetit, que passa de l´avia, enviudada encara jove, a la mare que viu una doble vida, i a la filla que es debat en una insatisfacció de la que no encerta trobar la sortida. Tres dones que viuen immerses en la realitat històrica que els hi ha tocat viure, tres dones que, cada una a la seva manera, viuen a cavall de diverses cultures.   

L´avia viu a un poble d´Aragó, on enviuda jove d´un marit, qui sap si militar, al que li falta temps per enrolar-se en una i una altre guerra. L´arribada d´un pretendent que l´enamora l´obliga a traslladar-se a Barcelona, on poden viure d´una forma més anònima la seva relació. Allí tira endavant una carnisseria que fa pròspera. Ben aviat l´amant s´acostuma a viure d´ella. Fugint de la Guerra Civil marxa a Buenos Aires, on torna a prosperar amb la seva carnisseria fins a lluir de ser qui fa el millor tall de carn de la ciutat. Allí la segueix l´amant vividor que acabarà arruïnant-la. Sols amb un bagul i en temps de postguerra tornarà a Barcelona per viure els últims anys amb la seva única filla. Casada amb un home benestant, la filla refugia les seves insatisfaccions en un món novel.lesc que li fa fugir dels silencis familiars buscant el plaer d´una passió amorosa amb un timador tan atraient com amoral que l´ extorsionarà fins les darreres conseqüències. Com a la cançó de l´ inoblidable canta-autora Cecilia, “dama, dama, de noble cuna, de baja cama, señora de su señor, amante de un vividor”. La seva filla des de Marrakech on viu ocasionalment seguint al marit que està continuadament absent viatjant, es planteja el vuit existencial de la seva vida, intentant trencar els comportaments adquirits i sense saber com dirigir les seves passes. Un final obert ens deixarà la seva imatge pujant esforçadament una escala penjada del cel, camí qui sap on. Hom pensa que com una artista del circ va camí d´un trapezi imaginari des d´on afrontarà el risc d´una nova vida. Hi ha qui pensa que fuig i es llença al vuit del silenci etern.

Un espectacle sens dubte interessant  i recomanable que compte amb un molt cuidat text d´Albert Tola, un text d´arrels literàries, ric d´imatges suggerents i alè poètic. Una posta en escena d´Andrea Segura minimalista, nua d´ elements, sols tres escales (l´una horitzontal, l´altre convencional de curt recorregut i sols una camí sense sostre), deixades per l´escenari.  Un treball d´actrius potent i ben coordinat, en el que destaca Elena Fortuny, rica en matisos vocals i corporals en el personatge de la mare, ben secundada per Isabelle Bres, l´avia, que ens ofereix un impecable tango cantat a capella, i la jove actriu Laia Alberch, com l´atormentada filla. 

La sensibil.litat d´un autor, una directora i dramaturga, unes actrius i un meritori treball d´equip

Albert Tola (Girona, 1980), és autor, dramaturg, poeta, traductor i director teatral. “He escrit  Sarab amb l´atrevida intenció d´intentar comprendre a les dones de la meva familia”. Albert Tola com va confessar en el col.loqui posterior a la funció, programat dimecres passat, va viure cuidat i influenciat per la seva mare, la seva tia i les avies, que havien viscut la Guerra Civil en bàndols diferents i que cadascuna havia perdut un fill en els combats. Una família com tantes altres on segueixen presents les contradiccions d´aquelles dues Espanyes i on el castellà i el català conviuen i s´entrecreuen constantment i per aquesta raó també ho fan a l´escenari, on els personatges parlen indistintament el castellà amb accent argentí (l´avia), el castellà i el català (la mare) i el català (la filla).  A la bellesa del text s´uneix una cadència musical que fa que  l´espectacle adquireixi un to polifònic.  

Albert Tola ha escrit i estrenat les obres de teatre, Salento (treball final de carrera-Tantarantana-2005),  El último secreto de James Dean (Tantarantana-2010), Niño fósil (excepcional i atrevit muntatge, Atic22-Tantarantana-Espacio LaBruc-Madrid-2013, trobareu comentari a www.recomana.cat). Ha estrenat també a Colombia i Venezuela i ha estat traduit a l´alemany, el francès, el grec i el turc. Destacar també les seves dramatúrgies entre d´altres de Baixos fons, de Gorki (TNC-2012), Ivanov, de Txèkhov (Maldà-2008) i Mein Kapital (reinterpretació del pensament de Karl Marx-Tantarantana-2018). www.contextoteatral.es/alberttola

Andrea Segura, directora i dramaturga, es qui ha dirigit amb especial encert el muntatge i qui signa la dramatúrgia. Un llarg treball realitzat al llarg de quasi dos anys, amb l´autor i les actrius. Ella, Albert Tola i l´actriu Alicia González Laa, van crear la Companyia A3 Teatre. Junts i al mateix escenari del Teatre Akadèmia, co-productor de Sarab, varen estrenar els muntatges Mala nit i Yes, potser (traducció d´un text de Marguerite Duras).

www.facebook.com/companyiaa3

Les actrius

Elena Fortuny, pertany a la generació sorgida de l´Institut del Teatre el 2001, amb premi extraordinari-2002.  També és llicenciada en Economia i Empresarials per l´Universitat Pompeu Fabra (1995). El 2011, va crear la seva pròpia companyia, La Danesa, i l´hem pogut veure recentment en els muntatges Assaig sobre la lucidesa (Grec-2018) i Històrias de Estambul (Teatre Lliure-Grec-2018). Va dirigir el 2016, l´obra d´Albert Tola, Los niños oscuros de Morelia (representada el 2016, a les Sales Matadero de Madrid). www.elenafortuny.com

Isabelle Bres, francesa de naixement, es va iniciar en la dansa i combina la seva carrera d´actriu, a França i Espanya, amb l´ensenyança teatral, la direcció i la seva labor com a traductora. Darrera ment l´hem pogut veure a Soldados de Salamina (Romea i Villa de Madrid, 2007-08), El ángel exterminador (Grec i gira-2009), Toc Toc (Teatre Borràs, 2012), La sal (Fabra i Coats, 2016), i en la memòria, com a brillant protagonista a Boris I, rei d´Andorra (Tantarantana i gira, 2006-07).  www.meisner.es/isabellebres

Laia Alberch, forma part de la fornada de l´Institut del Teatre del 2017. L´hem pogut veure darrerament a Yo quería ser una chica Almodovar pero dejó de tener sentido, produïda per la seva pròpia companyia La chacha del Rey (Teatre Tantarantana, abril-2017), així com Dramaburg i La moral de l´Herbicida (estrenades i re-estrenades al Atrium i Tantarantana, 2016-2018), El tesoro de Munich (ESCAC-Sala Beckett-2017).  Va aconseguir el premi Gala Raccord, a la millor actriu al protagonitzar el curt Magenta de Pablo Yus i Yasmina Oui (2016). https://laiaalberchblog.wordpress.com

Text : ferranbaile@gmail.com