Tres dones, tres generacions, s´emmirallen, monologuen
sobre si mateixes, es qüestionen la seva existència, en un atractiu joc escènic
que entrellaça els seus pensaments i utilitza indistintament el català i el
castellà a l´igual que en la seva vida quotidiana. Sarab és una paraula persa, que en
àrab vol dir Miratge. Un comú denominador les preocupa, la passió amorosa com a
recurs de fugida d´una realitat de silencis emocionals. Una passió amorosa
basada en el plaer que serà sistemàticament traïda pels amants que s´aprofitaran
d´elles buscant el lucre econòmic. Un patró repetit, que passa de l´avia,
enviudada encara jove, a la mare que viu una doble vida, i a la filla que es
debat en una insatisfacció de la que no encerta trobar la sortida. Tres dones
que viuen immerses en la realitat històrica que els hi ha tocat viure, tres
dones que, cada una a la seva manera, viuen a cavall de diverses cultures.
L´avia viu a un poble d´Aragó, on enviuda jove d´un
marit, qui sap si militar, al que li falta temps per enrolar-se en una i una
altre guerra. L´arribada d´un pretendent que l´enamora l´obliga a traslladar-se
a Barcelona, on poden viure d´una forma més anònima la seva relació. Allí tira
endavant una carnisseria que fa pròspera. Ben aviat l´amant s´acostuma a viure
d´ella. Fugint de la Guerra Civil marxa a Buenos Aires, on torna a prosperar
amb la seva carnisseria fins a lluir de ser qui fa el millor tall de carn de la
ciutat. Allí la segueix l´amant vividor que acabarà arruïnant-la. Sols amb un
bagul i en temps de postguerra tornarà a Barcelona per viure els últims anys
amb la seva única filla. Casada amb un home benestant, la filla refugia les
seves insatisfaccions en un món novel.lesc que li fa fugir dels silencis
familiars buscant el plaer d´una passió amorosa amb un timador tan atraient com
amoral que l´ extorsionarà fins les darreres conseqüències. Com a la cançó de
l´ inoblidable canta-autora Cecilia, “dama,
dama, de noble cuna, de baja cama, señora de su señor, amante de un vividor”.
La seva filla des de Marrakech on viu ocasionalment seguint al marit que està
continuadament absent viatjant, es planteja el vuit existencial de la seva
vida, intentant trencar els comportaments adquirits i sense saber com dirigir
les seves passes. Un final obert ens deixarà la seva imatge pujant
esforçadament una escala penjada del cel, camí qui sap on. Hom pensa que com
una artista del circ va camí d´un trapezi imaginari des d´on afrontarà el risc
d´una nova vida. Hi ha qui pensa que fuig i es llença al vuit del silenci
etern.
Un espectacle sens dubte interessant i recomanable que compte amb un molt cuidat
text d´Albert Tola, un text d´arrels
literàries, ric d´imatges suggerents i alè poètic. Una posta en escena d´Andrea Segura minimalista, nua d´ elements,
sols tres escales (l´una horitzontal, l´altre convencional de curt recorregut i
sols una camí sense sostre), deixades per l´escenari. Un treball d´actrius potent i ben coordinat,
en el que destaca Elena Fortuny,
rica en matisos vocals i corporals en el personatge de la mare, ben secundada
per Isabelle Bres, l´avia, que ens
ofereix un impecable tango cantat a capella, i la jove actriu Laia Alberch, com l´atormentada filla.
La sensibil.litat d´un autor, una directora i dramaturga, unes actrius i un meritori treball
d´equip
Albert Tola (Girona, 1980), és
autor, dramaturg, poeta, traductor i director teatral. “He escrit Sarab amb l´atrevida
intenció d´intentar comprendre a les dones de la meva familia”. Albert Tola
com va confessar en el col.loqui posterior a la funció, programat dimecres
passat, va viure cuidat i influenciat per la seva mare, la seva tia i les
avies, que havien viscut la Guerra Civil en bàndols diferents i que cadascuna
havia perdut un fill en els combats. Una família com tantes altres on segueixen
presents les contradiccions d´aquelles dues Espanyes i on el castellà i el
català conviuen i s´entrecreuen constantment i per aquesta raó també ho fan a
l´escenari, on els personatges parlen indistintament el castellà amb accent
argentí (l´avia), el castellà i el català (la mare) i el català (la filla). A la bellesa del text s´uneix una cadència
musical que fa que l´espectacle
adquireixi un to polifònic.
Albert Tola ha escrit i estrenat
les obres de teatre, Salento (treball
final de carrera-Tantarantana-2005), El último secreto de James Dean
(Tantarantana-2010), Niño fósil (excepcional
i atrevit muntatge, Atic22-Tantarantana-Espacio LaBruc-Madrid-2013, trobareu
comentari a www.recomana.cat). Ha
estrenat també a Colombia i Venezuela i ha estat traduit a l´alemany, el
francès, el grec i el turc. Destacar també les seves dramatúrgies entre
d´altres de Baixos fons, de Gorki
(TNC-2012), Ivanov, de Txèkhov
(Maldà-2008) i Mein Kapital (reinterpretació
del pensament de Karl Marx-Tantarantana-2018). www.contextoteatral.es/alberttola
Andrea Segura, directora i
dramaturga, es qui ha dirigit amb especial encert el muntatge i qui signa la dramatúrgia. Un llarg treball realitzat al llarg de quasi dos anys, amb l´autor i les actrius. Ella, Albert Tola i l´actriu Alicia González Laa, van crear la Companyia
A3 Teatre. Junts i al mateix escenari del Teatre Akadèmia, co-productor de Sarab, varen estrenar els muntatges Mala nit i Yes, potser (traducció d´un text de Marguerite Duras).
www.facebook.com/companyiaa3
Les actrius
Elena Fortuny, pertany a la
generació sorgida de l´Institut del Teatre el 2001, amb premi
extraordinari-2002. També és llicenciada
en Economia i Empresarials per l´Universitat Pompeu Fabra (1995). El 2011, va
crear la seva pròpia companyia, La Danesa, i l´hem pogut veure recentment en
els muntatges Assaig sobre la lucidesa
(Grec-2018) i Històrias de Estambul
(Teatre Lliure-Grec-2018). Va dirigir el 2016, l´obra d´Albert Tola, Los niños oscuros de Morelia
(representada el 2016, a les Sales Matadero de Madrid). www.elenafortuny.com
Isabelle Bres, francesa de
naixement, es va iniciar en la dansa i combina la seva carrera d´actriu, a
França i Espanya, amb l´ensenyança teatral, la direcció i la seva labor com a
traductora. Darrera ment l´hem pogut veure a Soldados de Salamina (Romea i Villa de Madrid, 2007-08), El ángel exterminador (Grec i
gira-2009), Toc Toc (Teatre Borràs,
2012), La sal (Fabra i Coats, 2016),
i en la memòria, com a brillant protagonista a Boris I, rei d´Andorra (Tantarantana i gira, 2006-07). www.meisner.es/isabellebres
Laia Alberch, forma part de la
fornada de l´Institut del Teatre del 2017. L´hem pogut veure darrerament a Yo quería ser una chica Almodovar pero dejó
de tener sentido, produïda per la seva pròpia companyia La chacha del Rey
(Teatre Tantarantana, abril-2017), així com Dramaburg
i La moral de l´Herbicida (estrenades
i re-estrenades al Atrium i Tantarantana, 2016-2018), El tesoro de Munich (ESCAC-Sala Beckett-2017). Va aconseguir el premi Gala Raccord, a la
millor actriu al protagonitzar el curt Magenta
de Pablo Yus i Yasmina Oui (2016). https://laiaalberchblog.wordpress.com
Text : ferranbaile@gmail.com
