Sé de un lugar

informació obra



Companyia:
Prisamata
Autor:
Iván Morales
Direcció:
Iván Morales
Intèrprets:
Xavi Sàez, Anna Alarcón
Ajudant de direcció:
Lali Álvarez
Assesor de moviment:
Joana Rañé
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Sé de un lugar va néixer sense fer gens de soroll, en la sala de descans de La Caldera. Mica en mica, va anar fent camí. A La Seca, on ja va esclatar d'èxit. Al vestíbul del Teatre Romea que va signar la consagració amb el públic. I una gira que l'hadut per tot Catalunya i, fins i tot darrerament a Buenos Aires, de bracet amb la segona edició del Festival Temporada Alta. La peça disserta sobre una peculiar història d'amor, de benvingudes i de comiats entre dos joves que, mentre un decideix hivernar dins del seu estudi durant molt de temps, la noia volta pel món i prova les experiències més estrambótiques que, tot seguit, acaba confessant al seu amic de l'ànima, com a moment que ajuda a recentrar la seva vida, puntualment. Per tornar a trobar nous punts de fuga. De fons. Triana, sí. I la cançó que dóna el títol. Al final, el lloc ideal és en un mateix.

Al 2012, va rebre el Butaca (que vota el públic), com a millor obra de petit format. També la revista Time Out la va premiar aquell any com a millor obra de creació.

Crítica: Sé de un lugar

10/03/2014

Nostàlgia còmica, amors perduts, emoció a la pell

per Jordi Bordes

L'espectacle Sé de un lugar és l'embrió de la companyia Prisamata. Tot i que estigui en cartell el seu nou espectacle, Jo mai (des del festival  Grec passat), encara ara fan gira per Catalunya d'aquella comèdia romàntica. Tot i ser un artefacte que demana un espai informal, un nombre de públic limitat per poder exercir el paper de ficus (et pots trobar observant com una planta interior, la trama d'una relació que sembla divertidament utòpica i tràgicament impossible) no es coneix de ningú que hagi decebut. En aquesta peça, recorda la manera de fer de Que vaya bonito dels de Teatrodecerca (que s'estrenaria també tres mesos després a Tàrrega) perquè la comèdia salta al drama en pocs segons. I la potència actoral es revela molt potent perquè, a més sap defensar el personate mirant als ulls del públic que l'envolta, quan no es troba intervenint, per sorpresa. Genera una empatia i una complicitat que és difícil distanciar-se'n. 

L'enllaç a Youtube no està disponible.