Selecció

informació obra



Intèrprets:
Albert Prat, Jordi Collet, Joan Solé, Alberto Díaz
Vestuari:
Xesca Salvà
Escenografia:
Xesca Salvà
So:
Lucas Ariel Vallejos
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Javi J. Moyano
Producció:
Centaure Produccions, La Ruta 40
Companyia:
Antigua i Barbuda
Autor:
Francis Veber
Sinopsi:

Des de l'interior d'un autocar estacionat en diferents espais de trànsit, assitim a les converses casuals entre quatre suplents de la selecció nacional de taiteitalija - un esport minoritari més minoritari que l'hoquei patins - al llarg del seu viatge a Alemanya per jugar un important partit.

La selecció començarà el viatge amb una certa eufòria justificada que s’anirà modulant a mesura que s’apropi el dia de la final. Un periple una mica més llarg del que hauria estat estrictament necessari, que l’equip aprofitarà per enfortir-se, beneficiant-se d’unes petites vacances conjuntes - amb visites de rigor incloses, des de la cúpula de Barceló a Ginebra, fins a les fonts del Danubi o el camp d’extermini d’Auschwitz.

Un viatge carregat d’emocions col·lectives, però vist sempre des de la rereguarda, per part de quatre joves que aviat deixaran de ser-ho, i encara no s’han adonat que el seu futur cada cop té més a veure amb un present cada dia més real i que ells mateixos no han acabat de construir mai amb la contundència de les seves il·lusions.


Crítica: Selecció

24/03/2015

Argument aparentment paròdic que topa amb un un creuament de rèpliques pinteriana

per Jordi Bordes

Albert Arribas és un agosarat. Si ja va trencar amb els cànons dels homenatges construint el negatiu de l'obra poètica de Feliu Formosa al TNC (Sala de miralls, 2014), ara s'atreveix a construir una mena de paròdia jugant amb els recursos de l'escola de Pinter. Des de les pauses i  els silencis a les rèpliques que es responen a deshora i que implica un diàleg de sords que l'espectador construeix com un trencaclosques apareixen en aquest retrat d'antiherois. És la icona de l'anti-èpica. Perquè aquests jugadors que són a punt de competir en una mena de final europea del seu esport ("minoritari minoritari") es veuen forçats a fer una travessia amb autocar per mitja Europa. és un deliri del seu entrenador que circula amb la seva gossa, en un cotxe particular. No es bo fdesvetllar gaire de les subtrames que, de fet, s'ha de construir el públic però sí que es perceben jugadors egocèntrics, dèbils d'esperit, sense unes prioritats clares i que traeixen els seus amics. L'autocar (una mena d'"Oh Europa" dels Dagoll Dagom però en clau pernil penjat a la guantera i mitjons pudents de sota dels seients) fa una descripció de geografia sense valor, com també insinuava la companyia Projecte Nisu a "Shell" (Grec, 2014).

El quadre retrata, amb una desinhibició que desarma, una societat desmembrada, sense esma per construir gaire res, que funciona per inèrcia i que prova de fer-se l'important portant la contrària als que no tenen ni criteri. I alguns enigmes més que convidem a desvetllar (ai, aquella conductora i aquella Neus misteriosa)...

Trivial