SHRINK 01995 són dues làmines de plàstic grans i transparents i un cos embolicat. Hi ha un aparell que va aspirant l'aire gradualment, fins que el cos s'hi queda envasat al buit, suspès verticalment. Un tub transparent inserit entre les dues làmines permet que la persona envasada pugui anar regulant el flux d'aire. Com a resultat de la pressió creixent entre les làmines de plàstic, la superfície del cos empaquetat es va compactant gradualment, envoltant-se se micro plecs. Durant l'actuació, la persona atrapada es va movent lentament, canviant de postura, passant d'una posició gairebé embrionària a un cos crucificat.
L'obra de Lawrence Malstaf se situa a la frontera entre allò visual i allò teatral. Les seves instal·lacions i performances solen girar al voltant del moviment, la coincidència, les sales sensorials immersives, l'ordre i el caos. També ha creat entorns que tracten sobre l'espai i l'orientació, sovint fent-ne partícips els visitants. Els seus projectes prenen la física i la tecnologia com a punt de partida o font d'inspiració, com a catalitzadores. Lawrence Malstaf ha rebut diversos premis internacionals en l'àmbit de l'art i les noves tecnologies. També és un reconegut escenògraf en el món de la dansa i el teatre. Actualment viu i treballa entre Tromsø (Noruega) i Oudenaarde (Bèlgica), i exposa internacionalment.
Sí Lenin o el cor de Macià es van embalsamar, per a lloar la seva aportació a la història contemporània de la Rússia comunista o de la Catalunya de la República, s'ha desmentit el rumor que Walt Disney es criogenitzés amb la confiança que, pròximes generacions tinguessin cura del càncer de pulmó. Avui, aquestes dèries, més pensades per a dinasties egípcies amb les seves piràmides estan en desús i s'empaqueten només els productes al buit per a la seva conservació. Per això deixa es-tu-pe-fac-te la proposta de Lawrence Malstaf: Shrink 01995 empaqueta persones al buit, Només uns minuts i sempre garantint que quedi l'aire suficient per respirar. Una proposta que aconsegueix unes imatges increïbles i que, seria útil justificar l'excèntric experiment en una mínima dramatúrgia, o que la imatge exposi una reflexió mínima.
La invitació, no apte per a claustrofòbics, insinua una nova fórmula amb què la humanitat rebutja o qüestiona les lleis de la Natura. L'ànsia de creure's déus modificant les condicions de la mort (i de la vida) es demostra estèril.