Sister Act

informació obra



Autor:
Glenn Slater
Adaptació:
Dramatúrgia:
Cheri Steinkellner, Bill Steinkellner
Traducció:
Xavier Casadó
Intèrprets:
Mireia Mambo, Àngels Gonyalons , Fermí Reixach, Silvia Abril, Enrique Sequero, Juan Delgado, Gara Roda, Malia Conde, Hector Fernández, Ramón Balasch, Gerard Mínguez, Yanneris Sewer, Elena Talenti, Amparo Saizar, Meritxell Sota, Belia Martín, Anna Mateo, Lourdes García, María Arévalo, Patricia Paisal, Silvia Martí, Olga Hueso, Nacho Bergareche, Benjamí Conesa, Lucía Ambrosini, Lucy Lummis, Sergio Campoy, Jose M. Del Castillo
Composició musical:
Alan Menken
Escenografia:
Klara Zieglerova
Vestuari:
Lez Brotherston
Il·luminació:
Natasha Katz
So:
Mick Potter
Coreografia:
Mark Hummel
Caracterització:
Darren Ware
Direcció Musical:
Arnau Vilà
Direcció:
Carline Brouwer
Sinopsi:

La vida de Deloris Van Cartier, una cantante sin demasiado éxito, da un giro inesperado cuando, tras ser testigo de un asesinato, acude a un policía que la protegerá de los asesinos escondiéndola en el último lugar que ella hubiera imaginado, un convento. 

Rebelde e inconformista, Deloris, convertida en una hermana más, revolucionará la tranquila vida de la comunidad religiosa. Valiéndose de su enorme talento musical se ganará el cariño de sus nuevas compañeras, pero eso, no le librará de su pasado… 


Crítica: Sister Act

24/10/2014

Un ensucrat núvol d'humor blanc

per Jordi Bordes

El musical de Sister Act no enganya. Pretén entretenir. I ho fa, d'entrada, amb la dificultat de l'espai: Tot passa en una mena de convent en runes. L'austeritat i la pobresa no donen per fer grans canvis d'escena espectaculars. Sí que aboquen tota la imaginació en la restauració d'una parròquia, a punt de ser enderrocada que, gràcies a l'almoina dels nous feligresos atrets pel tremp de les monges del cor, acaba sent de visita obligada per a fidels i infidels.

La trama, de pel·lícula de dissabte a la tarda, encara apareix més allissada en la versió del musical. Els dolents, ni tant sols fan por: són una caricatura dels Dalton. El policia també figura com un antiheroi honrat , tímid i pringat de suor. La producció d'Stage se centra en l'evolució del mossèn (Fermí Reixach s'ho passa bé de debò), l'austeritat de la mare superiora (Àngels Gonyalons signa un treball exquisit, amb unes pauses marca de la casa) i l'entusiasme del cor (amb una Sílvia Abril en el paper de monja excèntrica que dóna molt bon resultat) des de l'arribada d'una incommensurable Deloris van Cartier (Mireia Mambo, el descobriment de la peça). També llueixen amb presència pròpia la novícia (Gara Roda) i la intrèpida Hermana Maria Patricia (Malia Conde). El cant del cor, cada cop més extremat, amb uns vestits que mantenen el decòrum però van incorporant brillantina, és el tot d'aquest musical. Un entreteniment en majúscules. No és poc. Però és una llàstima que renuncïin a la psicologia dels personatges. El públic surt cantant, i tant.

Trivial